jueves, 7 de julio de 2022

- Entrevista Vilaweb 2022

  

            

Josep Ballart: “Podríem fer una nova xarxa pública de cablejat i que fos soterrada”

Entrevista a l'enginyer de telecomunicacions, ex-alt directiu d'Endesa, sobre la transició energètica a Catalunya i l'electrificació necessària



31.07.2022 - 21:50

https://www.vilaweb.cat/noticies/ballart-xarxa-publica-cablejat-soterrat/

Actualització: 31.07.2022 - 22:03

Josep Ballart, enginyer de telecomunicacions (Universitat Politècnica de Catalunya) i màster en direcció d’empreses, ha treballat trenta anys al sector elèctric, primer a Enher (1983-1991) i després a Endesa (1992-2010), on va ser alt directiu. Actualment retirat, és membre actiu de la comissió d’energia del Col·legi d’Enginyers de Catalunya, i VilaWeb l’entrevista per parlar de la transició energètica a Catalunya. L’any 2050, el 75% de l’energia que emprem ha de ser generada amb renovables. A hores d’ara, només el 25% de l’energia que fem servir és electricitat. El transport, per exemple, bàsicament va amb benzina. VilaWeb entrevista el senyor Ballart per la seva llarga experiència en el sector elèctric, i es troba amb una proposta agosarada: crear una xarxa nova de cablejat públic, i no privat, per cobrir tot el territori, si fes falta, soterrada.

Com veieu Catalunya des d’un punt de vista energètic?

Catalunya és un país intrínsecament pobre quant a energies primàries, però vam ser capaços de fer una revolució industrial amb una miqueta de carbó i un xic d’aigua. Cas únic al món. Ara amb les renovables tenim la possibilitat de fer moltes coses, però també tenim molts entrebancs. Amb el vent no és que siguem gaires afortunats. Donen de si tant com donen de si. El vent baixa per l’Ebre. Ho tenim difícil. Però hi ha coses a fer. Haurem de ser més creatius. I hem d’entendre que haurem de fer una pressió més forta sobre el territori. Modificarem el territori, sí. Ho hem fet sempre. Pensa en les carreteres. O la mateixa xarxa elèctrica. Sempre explico que la xarxa elèctrica és l’actuació més extensa que ha fet l’home sobre el planeta. Piràmides d’Egipte. Muralla xinesa, trens, gas. Tot això queda superat pel coure dels cables elèctrics escampats pel planeta.

Hi ha més xarxa elèctrica que no pas xarxa d’autopistes?

Més que autopistes, carreteres, camins i carrers. La xarxa elèctrica de transport, sub-transport, de mitjana tensió, de baixa tensió, fins arribar a l’endoll de casa, això té una capil·laritat descomunal. A Catalunya podríem parlar, per exemple, d’un milió i mig de pals posats al territori.

Ha de ser sempre de coure, el cable elèctric?

No tot és coure. És coure el cable que t’arriba a la tauleta de nit. Però la xarxa d’alta tensió i mitjana, i alguna de baixa, es fa amb alumini. I no amb el més bo. El coure és molt car i més susceptible de vandalisme.

I el coure del cable, no s’acabarà? Si hem de posar cables per tot el país, això és renovable? Volem energies renovables passant per cables que no ho són?

Vas bé. Tres quarts del coure del planeta ja no hi és. D’alumini n’hi ha més, i es pot extreure més fàcilment… Si tenim energia. Tant en coure com en alumini, com en la resta de matèries, hem de tenir un comportament molt diferent respecte de la terra. Els indis americans consideraven que una fletxa, una pedra, no els pertanyia. En tenien usdefruit, i n’havien de fer un bon ús, perquè la terra podia reclamar.

El vostre col·legi ha fet un estudi crític amb el pla de renovables de la Generalitat.

El veiem una mica irreal. Nosaltres intentàvem estar avalats amb números. Per exemple, amb la qüestió de les nuclears, que s’ha criticat molt en el nostre informe. Tant de bo no n’haguéssim tingut mai, de nuclears. Però ara les tenim. I si no fem les coses com les hem de fer, haurem d’allargar la vida de les nuclears. Ja surten els enginyers a avalar les nuclears, ens diuen. I no és ben bé això. Però no podem tancar els ulls i tirar-nos a la piscina sense mirar si hi ha aigua.

—Endesa, precisament, té el 100% de la nuclear d’Ascó I. El 75% d’Ascó II i el 72% de Vandellòs. Quin moviment farà Endesa? Voldrà aconseguir d’allargar la vida de les nuclears, tot i que el pla diu que s’han de tancar el 2030? Faran pressió? O ja les donen per perdudes?

La resposta que donen darrerament, amb Pepe Bogas, conseller delegat, al capdavant, és que han entès el missatge de la necessitat de les renovables. I que no es parla de negoci i prou, sinó de supervivència. Sé que fan passes cap a les renovables. Evidentment, Endesa intentarà d’activar els seus actius on sigui possible, i on no sigui possible seran els primers interessats a tancar-les. Si els surt a compte, voldran allargar. Està clar. Vandellòs no els sortia a compte i quan van tenir l’oportunitat de tancar-la, van fer caixa.

La UE diu que les nuclears són energia verda. Per què fan aquest moviment?

—És un moviment de supervivència. Com dir que el gas és verd. Els alemanys no tenen cap altra opció que cremar gas. I França necessita d’incloure la nuclear en el seu mix. El 70% o 75% de la generació elèctrica francesa ve de les nuclears. França no té gaires possibilitats de fer embassaments. No té aigua, ni embassaments, ni gaires llocs on posar molins de vents. I ells van optar per la nuclear amb el 75%.

I Catalunya, amb el 50% de la producció d’electricitat, és nuclear.

Sí. Els catalans anem darrere. Molt concentrats a Ascó i Vandellòs.

 I a Endesa, li costarà de desfer-se de les nuclears? En depenen molt?

Endesa ho té molt diversificat. Depèn de la generació d’energia, que pot fer amb carbó, nuclears i hidràuliques. Moltes hidroelèctriques de Catalunya són d’Endesa. Vora el 80%-90%.

 I el cable?

La xarxa d’alta tensió s’ha traspassat a Red Eléctrica de España. La xarxa de 220 mil en amunt és Red Eléctrica. En avall, en un 85% és Endesa.

 Som captius d’Endesa, a Catalunya?

Com a comercialitzadora, no. Com a distribuïdora, bàsicament sí. Amb excepcions d’empreses tan importants i amb prestigi com ara Estebanell i Pahissa, a qui tinc molt d’afecte. 

Gent que tria la generació i distribució d’energia amb empreses públiques. Com ho veieu?

No ho comparteixo. Si poguéssim dissenyar el món en un paper blanc, encara. Però el que tenim és un paper brut, i arrugat. I aquí hem d’escriure una novel·la. Sé com em va costar d’ordenar la xarxa a tot Espanya, i a Catalunya va ser l’exercici més difícil, a l’hora d’unir EDATSA, EASA, PYSESA, Hidroelèctrica de l’Empordà, Enher, Hidroeléctrica Española, FECSA, ERZ, GESA, UNESA i Sevillana de Electricidad i crear Endesa. Cadascuna d’elles era un món. Fer ara una empresa pública fins que vingui algú que digui que s’ha d’externalitzar? Fer un camí tan llarg per tornar on som, no cal. No hi ha res a fer? Sí. Dues coses.

 Quines?

La gestió del territori és del país. La propietat del territori és del país, no de les empreses. Però a vegades a l’administració li ha anat molt bé d’acceptar com a vàlid allò que proposen les empreses. Com a país hauríem de tenir més múscul per a poder assumir amb autoritat i coneixement el control de la planificació, desenvolupament de la xarxa, i els nous subministraments. I no viure de les propostes de les empreses privades. Red Eléctrica suggereix el pla d’inversions. I la planificació. Però la llei diu que això és competència del ministeri. Si us plau, mulli’s.

 I la segona?

Una de molt agosarada i trencadora, en el sentit que em poden trencar la cara quan surti d’aquí. Ha! Una nova xarxa. A mi m’agradaria de veure algú que s’ho prengués seriosament al sector públic, i no al sector privat (que ja sabem els números que sortiran). Com que les empreses ens diuen que no tenen potència disponible per a connectar nova generació, i com que tenim espais en autopistes, canals, vies de tren, podem imaginar, o pensar, una nova xarxa? Que no sigui calcada a la que hi ha. Una nova xarxa amb els nivells de tensió i fins i tot amb contínua o alterna, posats a ser provocadors? No podríem pensar en una nova xarxa capaç d’integrar tota aquesta renovable i poder-la posar als llocs adients sense ser dependents de la xarxa privada que ja existeix?

 Voleu crear una xarxa de distribució pública per a les renovables? Cables per tot el país per a l’energia necessària en mans públiques?

Sí. Amb el Noucentisme van dir: “Posem telèfon a totes les cases”, “Fem el ferrocarril”. Ara podríem fer una nova xarxa pública de cablejat i que fos soterrada. Amb la tecnologia actual no calen torres.

 Els plans actuals preveuen de fer servir la xarxa d’Endesa i Red Eléctrica?

Sí. Perquè som conservadors i fem servir allò que ja coneixem. Si les nostres institucions tinguessin més múscul, es podrien pensar coses noves.

 Una pregunta inicial: vós sou independentista?

Pots posar que crec que la independència de Catalunya és una cosa que beneficia tothom. A Europa, que necessita nous pols de desenvolupament, a Espanya perquè ara la desgastem i potser ja valdria la pena que s’espavilessin sols. I, evidentment, a Catalunya, perquè ens trauríem una llosa de sobre.

 Ho preguntava perquè potser, si no fem els deures amb les renovables i l’electrificació, serem dependents de l’energia renovable d’Espanya.

I una cosa pitjor, encara. Que no estiguem deslocalitzant la indústria cap a l’Aragó. Pensa en la fàbrica de bateries que hi ha a Sagunt. Hi és perquè la fàbrica de bateries anava amb la motxilla d’una planta de fotovoltaiques. Era un paquet. I aquella gent van veure que no se’n sortirien, aquí a Catalunya, per l’oposició que tindrien contra les fotovoltaiques.

 Angoixa ecologia, en teniu?

Hi ha moments que sí. Pateixes per la gent que quedarà. Però a la meva edat ja sóc com una mena de voyeur que s’ho pot mirar tot amb una certa incredulitat. El mal que hem fet és irreversible. Però si ara trobéssim un endoll al qual poguéssim endollar tota l’energia a cost zero, seríem tan animals que la faríem servir. Pels principis de la termodinàmica l’energia sempre acaba derivant en calor. No tan sols no ens hem de qüestionar de generar menys diòxid de carboni del que el planeta pugui absorbir, sinó que no podem generar energia infinita perquè sempre acaba derivant en calor. Hem de tenir una visió més integral i estar-nos més quiets, perquè si no vigilem, acabarem cremant els mobles de la iaia.

 Aquesta visió no sé si arribarà a les grans empreses. Durant la vostra experiència a Endesa, aquests debats els teníeu o manava la visió a curt termini?

A escala general, no. Jo tenia prou problemes amb el dia a dia. Vaig haver de gestionar les destrosses d’huracans, la gran apagada de Sevilla, l’incendi de les Corts, el del passeig de Maragall, les nevades de l’Empordà. Prou distret estava.

 Voleu afegir-hi res?

No es valora prou l’aspecte humà, la gent que ha d’intervenir en la solució. Tenim una manca important de persones que puguin instal·lar no solament fotovoltaiques, sinó instal·lacions elèctriques. I les empreses elèctriques també en són culpables, amb les grans pre-jubilacions i reduccions de plantilla, que van comportar pèrdua de coneixement. I els sous són bons.

 Què pot cobrar un instal·lador?

De 27.000 euros bruts l’any a 30.000. I potser hem de començar a pensar que la formació professional no ho és tot. Que siguin els gremis i les empreses qui creïn les escoles, de la mateixa manera que Seat va fer l’escola Seat. I que l’administració faci múscul per poder gestionar les competències que ja té.

lunes, 4 de julio de 2022

- Revista telecos transición 2022



El darrer dia 3 de maig el Col·legi i Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya va fer públic un document en el que amb participació de diferents comissions, manifestava la valoració del futur d’energia primària[1] a Catalunya amb la voluntat d’assolir els objectius de descarbonització i garantir l’autosuficiència que minimitzin la dependència exterior.

L’estudi partia de la situació actual i la constatació que érem un país que va fer una industrialització a principies del segle XX en circumstancies difícils i sense fonts d’energia primària més enllà dels rius i poc carbó.

L’estudi de futur valora necessitats i solucions amb energies renovables, l’hidrogen o el biometà.

Fa una precisió que no per coneguda per els enginyers es menys important, destacant la diferencia entre potencia i energia i valora la importància de disposar de fonts d’energia que donin garantia de potencia en el sistema en tot moment, l’emmagatzemament i especialment les centrals reversibles de bombeig i generació poden ser un element important d’èxit.

Com a societat ens cal valorar amb responsabilitat el repte i reaccionar amb valentia davant tendències negacionistes i reactives a totes les solucions proposades. A Catalunya disposem d’oportunitat d’aprofitament de les conques hidrogràfiques en les que sense necessitat de construir nous embassament tenim gradients d’alçada que fan factible el bombeig,

Un estudi ben elaborat basat bàsicament en números tal i com ens correspon als enginyers, en la presentació en públic es va comptar amb el suport i la col·laboració de tots els enginyers.

Com a col·lectiu Telecos podem afegir que les solucions amb tecnologies i nous materials comporten un factor d’incertesa nou que no era present en les antigues tecnologies convencionals. Les antigues però plenament funcionals turbines que  protagonitzaren la generació elèctrica a principis del segle XX, seguiran donant servei aquest segle XXI, però ara incorporem tecnologies que tenen cicles de vida més curt i quan estem fent previsions per finals de segle, moltes d’aquestes noves infraestructures hauran caducat.

En el món de l’energia sabíem que el temps de construcció de centrals hidràuliques i o de centrals nuclears podien ser de l’ordre de dècades. Els cicles combinats de gas ens van fer creure que en mesos podíem tenir la capacitat d’instal·lar desenes de megawatts. 

Avui sabem que el planeta ens està exigint una rectificació en temps molt ajustats i que ens deixa molt poc marge de maniobra si cometem una errada.

Addicionalment, aquestes tecnologies tenen molt impacte en la utilització d’elements naturals que son escassos o amb una concentració en el planeta que generaran noves dependències com exposàrem en un article en aquesta mateixa revista[2].

Durant els propers anys, la fabricació e instal·lació de les infraestructures solars i fotovoltaiques suposarà la creació d’un nou segment industrial i comportarà un nou sector que consumirà energia i no està prou ponderat els les previsions.

Es tracta sens dubte d’un repte que tenim com a humanitat i que per fer-hi front calen noves perspectives i un fort canvi en el comportament social.

Cal afrontar quest repte amb un canvi de comportaments a on l’eficiència i la austeritat seran cabdals i “reparar, reutilitzar, reciclar” i allargar la vida del que tenim serà indispensable. Els plans “renove” hauran de tenir en compte aquest concepte i fugir del que impliqui desballestar per construir de nou i si ho hem fet en el passat serem capaços de fer-ho en el futur.

Y una darrera reflexió que també fa l’estudi sobre l’impacte laboral i la necessitat de capacitar a tècnics que no per ser la darrera deixa de ser menys important, ens calen molts més enginyers e enginyeres i més personal tècnic.




[1] https://www.eic.cat/sites/default/files/Estudi_Transicio_Energetica_Catalunya_2022_CAT_V5.pdf

[2] Revista Telecos Nº 67 pag 22 https://issuu.com/enginyersdetelecomunicacio/docs/telecos67


martes, 9 de junio de 2015

- Eficiència i Autosuficiència Energètica Barris – Pobles – Ciutats Va JORNADA 3E Eficiència Energètica i Edificació

Presentació de la xerrada amb notes auxiliars
(el video de la jornada està disponible a la web del col.legi d'Enginyers Industrials de Catalunya)
12 juny 2015




Quan la Cristina Solé em va invitar a participar a les xerrades, tenia a casa una invitada que us vull presentar



És un petàure. Ella no ho sap, es pensa que és humà

Fa milions d’anys era el disseny més avantguardista del planeta

  • Pel
  • Sang calent
  • Paria a les seves cries vives…

Era el Ferrari del regne animal !! 


Però van sorgir nous dissenys de mamífers com els "mamífers placentaris" que van desplaçar totalment als marsupials, excepte a Austràlia a on no es van desenvolupar placentaris i els marsupials no tenien competencia

No era la intel·ligència el que va marcar la diferència com es creia fins ara sinó ->->

L'eficiència energètica en el procés de fabricació d’un nou membre de l'espècie.

El consum en kW/Km2 d’energia (renovable, no n’hi havia d’altre) era més petit en els placentaris que en els marsupials.

Els placenteros, a través del cordó umbilical, tenien un ”xute” directe d’energia a la vena cosa que en els marsupials es necessitaven dos processos de digestió dels aliments per fer arribar l'energia a la cria.

AIXÍ DONCS:

Eficiència energètica com a element subtil de supervivència



El world energy outlook de la AIE ens adverteix que nosaltres podem estar davant un repte igual com els marsupials ho varen estar en el seu moment, i l’energia pot  ser un altre cop un element determinant.



Aquest és el primer concepte que volia tractar amb vosaltres avui a la vegada que captar la vostra atenció que ja veig que o jo o el Boliche hem aconseguit.

En un món en creixement exponencial l’eficiència energètica és doncs un primer paràmetre de disseny que hem de tenir en compte a l’hora de planificar infraestructures si no volem acabar com …el de la foto de la dreta


Anem cap el segon concepte que us volia presentar 



Tokio maig 1993 el problema s’identifica com a real
Es perd el temps discutint si el origen és antropogènic (origen humà). No hi hem de contribuir ni a la discussió ni a agreujar el problema.
Es fixa un objectiu 2ºC senda 450 sense definir com

Copenhaguen desembre 2009  fracàs.
Que tothom faci el que pugui i que passi el que deu vulgui, i ja ens veurem al 2015

Juny 2015 "ai ai ais" reunió de Obama i Merkel preparatòria
París desembre 2015 ¿?  Poca fe hi tinc i sembla que l’AIE tampoc n’hi té massa

Conclusió. Ens hem de preparar per una col·lisió i per uns temps pitjors.
Perquè el cru es va acabar als 90, però de petroli n’hi ha massa
Podem parlar dels hidrats de metà….




Cal dissenyar amb nous supòsits entorns més agressius

Estem en una zona de més risc

Caldrà al llarg d'aquest segle modificar les condicions tècniques de disseny? O tindrem solucions locals per fer front a una pitjor qualitat de servei de les xarxes de distribució? Autoconsum, emmagatzemament..


Ja som de per si molt vulnerables

La resistència i la resiliència seran determinants

L'autosuficiència i autoconsum (en parlaré després) poden ajudar





Aquest es el segon dels tres conceptes que us volia parlar

Resistència resiliència paràmetres de disseny i prestacions 

Risc de la trampa tecnològica
Hem de dissenyar coses que sapiguem operar i sapiguem mantenir al llarg del temps (proveïdors que poden desaparèixer, tecnologies difícils de reposar i mantenir, tecnologies poc provades que no funcionen)

Anem cap el tercer concepte



A on som i a on anem

Com hi anem seguint un full de ruta o cap a on ens portin els esdeveniments, a la deriva?.

Perquè “THINGS HAPPEN”

El futur pot ser més complex, hi ha externalitats, segur que a algú se li complica la vida, cal compensar-ho amb una estratègia win-win

Segur que hi ha entrebancs

Cal entendre els perquès



Una de cal.
El futur és aquí

És imparable

Daimler també aposta per l’emmagatzemament


Una de sorra

Perquè?

Cal entendre el model econòmic i el sistema retributiu del sector per canviar quelcom i entendre perquè hi ha resistències.

Hi ha aspectes tècnics a considerar


La xarxa de distribució (MT i BT) conceptualment és senzilla però és molt extensa

Cicles de vida molt llargs, mai tota la xarxa serà homogènia ni serà intel·ligent, durant molts anys serà com es ara: fusibles, trafos de mesura monofàsics etc.

Canviar tota la xarxa no te sentit ni tècnic ni econòmic i això forma part del enunciat del problema PERÒ HI HA SOLUCIÓ sense canviar aquest enunciat


Aquesta realitat física i aquesta nova realitat tecnològica cal tenir-la present en el disseny i tot i la actual normativa hi poden haver marges per ”surfejar” la frontera de la legislació actual

Exemple de Portugal 70.000 usuaris previstos generació en BT lliure fins a 200W i tan sols notificació al registre fins a 1500W.

EDP preveu un impacte de 80MW, això es perfectament assumible en la xarxa de BT, representa menys de  un 1% de la potencia en punta

No hem de dramatitzar, tan sols cal delimitar responsabilitats  


Acabar amb els sistemes lineals de fer servir recursos, processar, generar residus i anar cap a un sistema circular, estic en un ecosistema a on hi  han recursos i residus, processar, analitzar residus per si es poden reutilitzar o  buscar sinèrgies per els residus generats dintre el mateix ecosistema, tancar cercles.

Cal identificar i retribuir a qui controla i qui gestiona.

Exemple xarxes de fred i de calor de Barcelona
 
                               


Tercer concepte economia circular juntament amb resistència i resiliència i la eficiència jugaran un paper clau d'èxit en el disseny i prestacions de les xarxes elèctriques en particular i de les infraestructures en general

Tornant al informe de novembre del 2014 de la Agència Internacional de l'Energia, s’espera molt de la eficiència i també es preveuen moltes inversions

Calen inversions però també cal coneixement i talent, tot això vol dir formació.


He començat la meva exposició amb un animal i deixeu que acabi amb dos, en aquest cas els dos placentaris.

De vegades estàs buscant la motivació, i es la motivació qui et troba a tu.



lunes, 1 de junio de 2015

- Revista telecos Monitorización redes

MONITORIZACIÓN DE LA RED ELÉCTRICA EN TIEMPO REAL
(DE LOS SCADA CLÁSICOS A LOS MODERNOS SISTEMAS DE AYUDA)


El sector eléctrico ha sido pionero en la implantación de sistemas de control centralizado para la gestión de su red. En los años 70 todas las empresas eléctricas disponían de Centros de Control y de sistemas SCADA para la supervisión y control de la red de AT[1].

La tecnología disponible y las comunicaciones de la época no permitían expandir el control a niveles más bajos de tensión, mientras que la presencia de personal en la totalidad de los centros de producción eléctrica tampoco hacían necesario el envio masivo de información a los Centros de Control.

El valor patrimonial y estratégico de los activos constituidos por subestaciones, transformadores AT/AT y AT/MT[2] y líneas de AT, justificaban plenamente el desarrollo organizativo y tecnológico para atender la monitorización en tiempo real de estas infraestructuras, las cuales y por los mismos motivos disponían de sofisticados sistemas de protección que eran capaces de proporcionar valiosa información para la correcta explotación de los elementos eléctricos, limitar riesgos y orientar la localización de las faltas.

Los Centros de Control actuales son los herederos de esta cultura que se ha ido desarrollando mediante la extensión de la monitorización en tiempo real a redes de niveles de tensión inferior, la incorporación de sistemas de protección cada vez más sofisticados y la incorporación de sistemas de cálculo que permiten  estimaciones de medidas allí donde no alcanzan los sistemas de medida.

El desarrollo de las comunicaciones y las tecnologías de la información han extendido el concepto de Centro de Control a otros ámbitos no solo energéticos sino tambien a carreteras, túneles, ferrocarril etc.

El sistema de monitorización y telecontrol da respuesta a las necesidades de los Centros de Control para la getsión de los trabajos programados, la gestión de incidencias imprevistas y la vigilancia y acción preventiva de la red.

Podemos identificar dos aspectos clave que contradicen los apriorismos generalmente extendidos. Primero, descubrimos al sector eléctrico como un sector avanzado y altamente tecnificado cuando a veces se le identifica como un sector anclado en el pasado. En segundo lugar la identifiacación de un sector donde la presencia de las TIC y de los conocimientos propios de la Ingeniería de la Telecomunicación han tenido, tienen y tendrán aún más, un campo importante de aplicación.

Para apreciar la complejidad en la explotación de un sistema eléctrico de Transporte-Distribución basta con observar la dimensión y la diversidad de los elementos que lo componen, sin perjuicio de considerar que los millones de elementos están dispersos en una ámplia geografía y generalmente situados en campo abierto y sometidos a duras condiciones meteorológicas. La red eléctrica de Transporte y especialmente de distribución de energía eléctrica es la infraestructura más extraordinaria que jamas el hombre ha construido sobre el planeta.


La naturaleza de la electricidad la hace imperceptible, esta característica exige que los procedimientos de acercamiento y alejamiento a la red ,necesarios para la realización de los trabajos de mantenimiento, tengan que estar muy protocolarizados. Más del 80% de las maniobras y carga de trabajo del Centro de Control, están relacionados con la ejecución de los trabajos programados en la red.

Ante una avería imprevista, el Centro de Control. junto con el personal de campo, debe aislar el elemento averiado y reponer el servicio minimizando la afectación sobre los clientes.

Tan solo en Catalunya existen más de 470 grandes subestaciones AT/MT o MT/MT monitorizadas en tiempo real donde se dispone de información de más de 7500 interruptores, casi 18.000 seccionadores y casi un millar de reguladores de tensión, de los cuales se dispone de mando sobre el 100% de los interruptores.

A este volumen de información topológica hay que añadirle la capacidad de mando sobre más de 20.000 elementos en las redes de MT (mayoritariamente 25Kv) y la gestión de casi 125.000 alarmas y teleseñales de vigilancia de estos elementos, de las protecciones asociadas, así como la señalización de servicios auxiliares del conjunto de la subestación.

El sistema protectivo es capaz de mandar información sobre las causas de la actuación, el requisito funcional que debe atender esta información es informar al centro de control del origen y la naturaleza del incidente (¿que elemento?), el grado de disponibilidad de dicho elemento (¿se puede contar con él?) así como que parte de la organización de apoyo habrá que movilizar y con que prioridad (¿a quién hay que activar y cuando?). Para ello es imprescindible conceptualizar la información.

El desarrollo de las TIC en las redes de MT ha incrementado el nivel de observación y de control más allá de las subestaciones clásicas y en Catalunya, donde hay más de 50.000 Cts[3] MT/BT[4]), desde el Centro de Control se monitorizan más de 4500 elementos de maniobra telemandados en la red de MT.  

Los Técnicos de Operación tienen una actitud proactiva mediante la monitorización de la red para mantener una vigilancia continua y una acción preventiva si procede, para ello los Centros de Control cuentan con el apoyo de la telemetria. Solo en Catalunya el sistema recibe con una periodicidad de 2 a 20 segundos más de 15.000 medidas de las cuales más del 30% disponen de unos niveles de vigilancia que alertan al Técnico de Operación.
 La magnitud de las cifras manejadas en cuanto a volumen, puestas como ejemplo en el caso de Catalunya, pueden parecer y lo son muy significativos y representan un reto para un sistema informático de gestión en tiempo real. La paradoja del negocio de la Distribución es que estas cifras siendo grandes son ridículas cuando las comparamos con el número de apoyos[5] que hay en la red, el número de fusibles, el número de transformadores de medida, el número de vanos susceptibles de caerse o el número de autoválvulas[6] que pueden morir en combate frente a una tormenta eléctrica.

La implantación de sistemas tecnológicos altamente avanzados junto con procedimientos operativos y organizaticiones entrenadas ha permitido no tan solo reducir drásticamente los tiempos de interrupción sino que abrir el futuro hacia la Smart Operation y las Smart Grids.

La incorporación transversal de conocimiento técnico en el sector será un elemnto clave que permitirá compatibilizar este futuro con el respeto que requiere una infraestructura muy valiosa para el país como es su red eléctrica, la extraordinaria dimensión en cuanto a tamaño y especialmente su hetereogeneidad que se verá sin duda aumentada con la incorporación de nuevos elementos activos tanto de generación renovable como de demanda que podrán tener comportamientos autónomos.

Un aspecto relevante del sector eléctrico son los períodos de amortización y de funcionamiento de los activos eléctricos que difieren sustancialmente de los que más habitualmente estamos acostumbrados en los sectores de las TIC. La vida de un router, de un elemento de telefonia celular es órdenes de magnitud inferior de lo que requiere una subestación eléctrica, un transformador AT/MT o MT/BT y esto no tan solo contribuye a aumentar la heterogeneidad de los elementos que están en explotación en términos generacionales sino que requiere una aproximación incremental y no sustitutiva a la hora de plantear cambios.

Nuestro colectivo de Ingenieros de Telecomunicación tiene en el sector eléctrico un importante ámbito donde desarrollar su conocimiento y su actividad profesional.


Josep Ballart Guasch
Ing.Sup.Telecomunicación




[1] AT redes de más de 36kV
[2] MT redes de tensión comprendida entre 1000V y 36kV
[3] Centro de Transformación.
[4] BT redes de nivel de tensión inferior a 1000V
[5] Postes de madera u hormigón o torres metálicas

[6] Pararrayos