Apagada 250428

Les meves valoracions personals i provisionals

 

Partim d'una anàlisi en el que la falta d'informació forma part de l'enunciat del problema i ens trobem en una fase molt primerenca des de l'incident, per tant, les conclusions només poden estar basades en la informació aportada pel govern, el sector, els mitjans i l'experiència personal d'afers anteriors així com del coneixement aportat d'altres experiències viscudes en altres països que amb penetracions de  generació fotovoltaica (PV) igual o superior potser disposen de millor garantia per les interconnexions que disposen amb altres xarxes veïnes.

És plenament plausible que ens trobem davant un fenomen que tingui múltiples causes, com era d'esperar en un sistema d’alta complexitat no prou reconeguda. Pensar en una única causa ens deixaria encara més vulnerables. 

Proves de què ens trobem davant un fet multicausal és que, amb circumstàncies semblants anteriors i posteriors a l'incident, el sistema elèctric no ha entrat en la inestabilitat que vàrem tenir el dia 28 d'abril i que va acabar provocant la fallida total del sistema. 

El fet que en circumstàncies semblants el fet no s'hagi reproduït no lleva gravetat ni modifica la possibilitat estadística que aquest fet puguin tornar a succeir, i per tant cal afrontar el cas amb determinació.

Les característiques del mix de generació en el moment de l'incident i experiències viscudes en altres països indueixen a pensar que calen modificacions en el disseny de les connexions de plantes fotovoltaiques a la xarxa seguin esquemes que aportin més flexibilitat a l'hora que ajudin a la formació de l'ona i no tan sols al seu seguiment (Grid forming versus grid following) 

Cal evolucionar ràpidament i superar els retards en la incorporació al parc de generació d'elements que donin més inèrcia a l'hora que aportin la capacitat d'emmagatzematge que, per altra part, ja estan contemplats en els plans. 

Cal superar els retards acumulats tant per una manca de regulació que incentivi l'emmagatzematge com, com també passa amb les renovables, combatre les dificultats administratives i la incomprensió de la situació per part de la societat, especialment a Catalunya. (Efecte nimby).

Per això cal actuar adequant els senyals del mercat o assumir de manera responsable des de l'àmbit públic una activitat que és imprescindible per garantir un servei bàsic. 

L'emmagatzemament que ens cal ha de garantir les necessitats quant a potència, però també en energia, per tant, no tan sols són necessàries les bateries, sinó també les centrals hidràuliques reversibles que, per tractar-se d'alternadors convencionals, a més aporten garantia i estabilitat al sistema. En aquest sentit, em remeto a l'annex 1 de l'estudi que va fer el col·legi d'enginyers industrials de Catalunya amb el títol "La transició energètica a Catalunya" l'abril de 2022 i el posterior “REFLEXIÓ SOBRE EL SECTOR ELÈCTRIC”, febrer 2025 que valorava en casi 15 GW i en estudis posteriors evidencien que el potencial pot ser superior.

En el desplegament de les grans instal·lacions de bateries (megabateries) no podem reiterar els errors que s'hagin pogut cometre en el desplegament de centrals de generació PV i per tractar-se d'acoblaments amb electrònica de potència, cal que estiguin equipats des del primer moment amb els elements d'estabilització pertinent. 

Pel que fa a la xarxa de transport, no podem obviar que en aquest cas les proteccions no han sabut aïllar el defecte en un o més àmbits més reduïts, ni desconnectant línies, i a hores d'ara tenim dubtes de com han actuat els mecanismes de desconnexió automàtica de càrrega per subseqüència i per tant ens trobem davant un fenomen nou.

Considero el cas especialment greu a la vista del comportament de les tensions en diferents nusos de la xarxa mallada de transport i basant-me també en l'experiència en altres països, com l'Índia, Austràlia, Califòrnia o Alamània, o estudis recollits en institucions com IEEE , SciencsDirect, Springerlink o d'altres.

Aquest incident marca un abans i un després i caldrà anar més enllà de la concepció continuista que teníem de la xarxa elèctrica de transport i igual que va passar amb l'incident del 24 d'agost de 1993 que va donar peu al concepte de "xarxa crítica" i la remodelació del sistema de proteccions, els temps d'actuació, proteccions diferencials de barra, "teledisparos" en proteccions diferencials de línia i proteccions de distància, ara ens podem trobar en un moment semblant. 

Entenc que cal un estudi d'aquesta xarxa elèctrica de transport per a identificar quins han estat ara els "nusos crítics" potser amb un nou concepte amb la nova generació per dotar a aquests nusos d'equipaments que donin més Flexibilitat a la xarxa de corrent alterna (AC) del Sistema elèctric de Transport ja sigui amb la incorporació en aquests nusos d'elements passius de control com inductàncies o impedàncies o d'elements actius com FACTS.

Les tensions a les quals ha estat sotmesa la xarxa comporta un estrès de tot l'equipament i especialment l'aïllament que efecte al seu envelliment i compromet la seva seguretat a futur i, per tant, cal posar-hi remei de manera urgent perquè aquest fenomen no riguin continuïtat. (descàrregues parcials)

El necessari i imprescindible desplegament de l'autoconsum, la generació amb recursos renovables distribuït o no, no ajudaran a millorar el comportament general de la xarxa en termes d'estabilitat donat que introdueixen més variables, més impredictibilitat i menys inèrcia del sistema elèctric que pot induir a més oscil·lacions, per tant, ha de ser la xarxa elèctrica de transport (i també la de distribució) les que s'han d'adequar a aquest nou paradigma. 

No podem obviar amb la prioritat necessària l'efecte que han tingut les interconnexions en l'estabilitat del sistema que si bé amb una interconnexió molt minsa per quatre connexions, tres d'elles a Catalunya (dues de les quals en corrent continu) la desconnexió ha contribuït a contenir l'efecte a la península, cal valorar si una major potència d'intercanvi en malla hagués pogut contribuir a una millor estabilitat del sistema peninsular. 

Per tant, cal continuar treballant a futur en més interconnexions més enllà de la del golf de Biscaia com poden ser per exemple un possible eix catalanoaragonès i cap a França que vèrtebres la generació renovable d'Aragó amb la capacitat d'emmagatzemament del Pirineu i un possible enllaç soterrat amb França a través d'un ús parcial de l'antic túnel de Vielha i la remodelació prevista de la N230 o fins i tot un enllaç submarí entre la costa de La Selva (SE La Farga o Bescanó) i la zona de la Provença francesa aprofitant allà la infraestructura que RTE pot desplegar a la zona per la integració de l'energia eòlica del golf de Lleó. 

Mentre noves mesures no estiguin aplicades, per restriccions tècniques, caldrà establir una reglamentació o adequació dels procediments operatius (PO) que permetin una operació més prudent de la xarxa i de l'assignació de reserva, de regulació secundària, de les tecnologies més adients per cobertura de la demanda, com la gestió de les posicions de regulació dels transformadors amb criteris de seguretat, l'obertura de línies en situació de càrregues baixes o en el cas de la generació, la programació de cicles combinats.

Si més no, valoro com molt positiva la tasca de recuperació de la xarxa que va dur a terme l'Operador del Sistema amb les mesures establertes, la formació d'illes i posterior mallat de la xarxa i la reconnexió amb el sistema europeu.

Cal considerar sí l'actual estructura organitzativa entre el transportista, l'operador del mercat i l'operador del sistema presenten cada un d'ells la independència necessària per al desenvolupament de les seves tasques.

Cal repensar si l'operador del sistema ha d'assumir directament més protagonisme en la gestió de determinats actius de generació o d'emmagatzematge com a eines pròpies de l'operació del sistema (a França un % de la generació nuclear la gestiona directament l'operador del sistema) o tenir més competència en la planificació de la xarxa (ara formalment aquesta funció correspon al Ministeri) i si en aquest cas tindria sentit que fos un organisme públic.

Recordem com els dies anteriors, a través de l'opinió pública i publicada, hi havia una certa pressió destacant amb titulars "100% de la demanda coberta amb renovables" o "el preu de l'energia a zero euros". També algunes veus alertàvem (jo inclòs) l'impacte en costos que hauríem d'assolir si aquesta situació requeria més despesa de serveis complementaris i que tot té cost.  Entenc que aquesta visió frívola d'aspectes que tenen un fort component tècnic i d’alta complexitat en aquesta ocasió poden haver tingut el seu efecte en la presa de decisions.

Caldrà explorar també l'alternativa de l'ús dels desaprofitaments que es puguin haver de suportar en energia de fonts renovables, especialment fotovoltaica, per al seu aprofitament per la generació de biogàs o directament hidrogen a l'hora que pugui ser utilitzat com a font de combustible en plantes de cicles combinats convencionals o directament injectada a la xarxa de gas o altres usos com a fertilitzants i altres. 

Per assolir aquest objectiu de reaprofitament caldrà arbitrar mesures tècniques, de regulació i també de mercat. 

Donat que totes aquestes accions poden comportar sobrecostos en el sistema elèctric, tan de despesa com d'inversió, caldrà prendre mesures especials sobre la repercussió de costos, tant en aspectes fiscals com de protecció a les parts més febles de la societat, com s'ha fet en el passat, com la covid-19.

Per cada un dels punts recollits en aquestes conclusions es requeriran estudis monogràfics amb més profunditat que alguns d'ells poden ser de llarga durada o inclòs d'àmbit acadèmic. 

Ens cal determinació i valentia i saber explicar-ho a la societat perquè moderi una mica el seu to, que el repte al que ens enfrontem, si volem avançar amb rigorositat tècnica i amb serietat i sense populismes ni simplificacions, és molt difícil, i que la transició que ens exigeix la lluita contra el canvi climàtic, l'electrificació, la mobilitat elèctrica, l'autoconsum, la integració d'energia de fonts renovables o la descarbonització és irrenunciable. 

Com algunes de les accions proposades poden tenir terminis de realització superior als cinc o a deu anys i cal considerar inversions mil milionàries, és imprescindible establir pactes nacionals i iniciar els estudis i els treballs de manera ràpida.

Les conseqüències d'aquest incident abraçaran tots els àmbits de la nostra societat i no podem obviar el comportament de la societat i caldrà que tots en fem una valoració. 

Com s'ha comportat l'administració, la cadena d'avisos, els plans d'emergència previstos per la Unió Europea, les xarxes crítiques (emergències, broadcast, salvament marítim, policia, bombers, gas, aigua ...) s'haurien de recolzar en xarxes de telecomunicacions independents i amb alimentació de back up garantida i instal·lacions essencials pel seu funcionament, també amb alimentació de back up garantida, com ja passa amb moltes d'elles?, les xarxes de telecomunicacions, especialment les mòbils, no s'haurien de comportar amb més resiliència?, que passa amb la mobilitat (trens, metro, cotxes elèctrics ...)? 

No cal fer la llista llarga, però dir que les instal·lacions de client crítiques també han de tindre en compte com voldrien que es comportessin en cas d'una apagada (que no cal que sigui de tot el país) crec que també és important. 

És un malaurat incident, però una oportunitat per repassar els plans de resiliència o fer-ne de nous, per aprendre dels errors i de les circumstàncies, perquè com a societat siguem més forts i resilients.

I per tractar-se del meu blog, deixeu-me acabar amb una màxima meva: "la confiança en la tecnologia és inversament proporcional al coneixement que se'n té de la mateixa".