jueves, 25 de agosto de 2022

- Reflexions sobre l'inciden del 24 de julio de 2021


 El dia 24 de juliol del 2021, ve tenir lloc un incident de la xarxa de transport d’energia d'alta tensió a França en l'actuació d'un avió descarregant agua sobre un incendi.

L’incident de la xarxa de transport d’energia elèctrica amb origen a la xarxa de RTE va estar una prova de foc per el sistema elèctric peninsular en que es va poder acotar l’afectació al mercat d’una manera controlada activant els mecanismes previstos i evitar una espiral de tensió que hages pogut tenir conseqüències molt mes greus.

Va ser una oportunitat per analitzar el comportament del sistema elèctric davant un cas real del que se’n poden extreure conclusions que permetin avançar amb pas ferm cap a la transició energètica y un nou model de xarxa. A més posa de relleu una debilitat del nostre sistema que pot tenir conseqüències fins i tot si seguim amb el model actual. 

La cultura d’estudi i anàlisi es sistemàtic en el sector tan per part de l’operador del sistema REE com per part de les empreses distribuïdores i això és molt positiu, cal veure però si en aquest cas concret es poden donar circumstancies especials. Crec però que no se n’han extret encara totes les conseqüències.

En els darrers any un fet diferencial ha estat el creixement continuat de la generació renovable en el mix de generació que es una línia decidida i potser insuficient en el camí de la descarbonització. 

Un sistema amb una important participació d’energia renovable i especialment fotovoltaica representa una alternativa als sistemes clàssics d’un elevat cost amb CO2 però aquest nou paradigma pot també presentar riscos que cal identificar.

El 3 de novembre del 2006 a les 22:00 un vaixell al riu Rhin va entrar en contacte amb una línia elèctrica de Alemanya que va provocar una forta oscil·lació de tensió amb conseqüències d’apagades al centre d’Europa però a España tot i que es va superar amb èxit en quan a afectació al mercat, va comportar una forta desconnexió de grups de generació eòlica que es va poder compensar amb hidràulica i cicles combinats. L’anàlisi de l’incident va contribuir a importats decisions de disseny en el sistema de protecció dels grups de generació eòlica que han permès assolir els percentatges de participació eòlica actuals.

No va ser el primer cop que en el sector elèctric s’han obtingut important redits d’aquesta cultura de millora permanent. Durant l’incident del 24 d’agost de 1993 a les 16:40 es va poder identificar que el comportament dels relés de subtensió de les centrals nuclears podien millorar supervisant 2 de 3 fases i no 1, com era l’estàndard de disseny, i durant un temps de 1 segon, superior al que havia estat de referencia fins a aquell moment contribuint a donar una millor estabilitat al sistema.

Durant l’incident del 24 de juliol del 2021, sembla que es va produir una important pèrdua de generació fotovoltaica passant de una generació de 8378 MW a les 16:30 a 7039 MW a  les 16:40. 

Igual com ja va passar amb la generació eòlica i es va saber trobar solucions per superar els riscos de desconnexions de grups de generació en presencia d’oscil·lacions de la xarxa amb una estreta col·laboració entre tots los agents i els proveïdores d’equips i de proteccions, el anàlisis del comportament del sistema durant l’incident del dia 24 de juliol del 2021 a las 16:30 es una experiència que cal saber aprofitar.

En particular, cal examinar i posar en crisi

     el comportament de la xarxa i el criteri N-1 tant a França (pèrdua d’un doble circuit) com a España (pèrdua d’una interconnexió)

     la fortalesa o debilitat de la xarxa al sud de França i si realment podem considerar N-1 la pèrdua d’un circuit 400kV Vic Baixes

     com la pèrdua de la connexió Vic-Baixes arrossega la connexió Hernani-Cantegrí al país basc

     el comportament dels relés de sub-freqüència (a quins nivells van actuar) 

     el comportament dels equips de generació (convencionals i renovables) 

     els altres procediments d’operació que els operadors hagin o haguessin pogut arbitrar per fer front a la situació de risc com l’activació del PO 6.1

     aprofitar per verificar si les empreses elèctriques han perdut l’hàbit en l’ús del PO 6.1 i si cal perseverar en la realització de simulacres 

     en aquest incident en particular cobra especial rellevància el comportament de la generació renovable fotovoltaica en un escenari futur de major penetració fotovoltaica per la transició energètica.

     Cal saber quanta generació s’ha des-llastrat per actuació de proteccions, perquè ho ha fet i si hages estat convenient que ajudes a aguantar al sistema

Un aspecte diferencial es presenta en aquest futur fotovoltaic por el fet d’una major implicació de la societat en general i del món empresarial en particular amb el seu doble paper de consumidor i generador i un major grau de distribució de la generació.

Les organitzacions empresarials i professionals com PIMEC o la Cambra disposen de les seves comissions d’energia amb experts i és una oportunitat per implicar-les especialment si cal analitzar la possibilitat que la generació fotovoltaica hagi d’adaptar les seves proteccions a nous requeriments tal com va passar amb la generació eòlica després de l’incident de novembre del 2006. 

L’administració catalana disposa d’estructura prou solvent i capacitada com per aportar coneixement i propostes com l’ICAEN o CITCEA-UPC entre d’altres. Cal veure com coordinar tot aquest coneixement al voltant del seguiment de l’operació del sistema elèctric català i la conveniència de disposar d’un comitè català de seguiment del sistema elèctric.

Les empreses elèctriques catalanes han de desenvolupar un paper actiu a l’hora de posar en valor tot aquest coneixement i capacitat de treball perquè son les que disposen del coneixement i de la informació d’operació.

Els temps actuals apunten a que noves tecnologies, noves funcionalitats i nous agents podran entrar en joc i convé que també ho facin davant de situacions a on la estabilitat de la xarxa està compromesa.

Si volem que s’hi impliquin, es convenient que aquets nous agents tinguin l’oportunitat d’aprendre amb “study case” reals i el cas francès es un cas paradigmàtic doncs havent estat l’origen fora de les nostres fronteres i havent tingut el sistema espanyol un comportament ordenat permet analitzar les dades d’una manera objectiva i sense prevencions.

En el moment en el que la capacitat d’emmagatzemament tingui un pes específic important també caldrà valorar que se li ha d’exigir i molt especialment si es pot disposar d’un emmagatzemament amb gran capacitat de potencia a més d’energia que es pugui gestionar d’una manera eficaç, potser la hidràulica reversible. 

Pensem que a l’hora de mantenir l’estabilitat del sistema o l’execució de plans de reposició, l’operador del sistema pot tenir un gran dificultat si ha de gestionar desenes de milers de bateries distribuïdes i milers de petits generadors, cada una de poca capacitat comparat amb les necessitats del operador del sistema, la suma de petits d’errors de mesura pot ser comparable als valors que li calen gestionar.

Cal analitzar la situació del sistema elèctric des de plantejaments molt eclèctics amb nous paradigmes perquè l’aparició de nous sistemes de generació la seguim fent amb aproximacions molt continuistes amb una xarxa pensada per funcionar de manera unidireccional.

A més de CCHH reversibles cal valorar nous sistemes d’emmagatzemament com els gasoductes com a pulmó regulador “gas to power” i “power to gas” com a reserva de potencia i energia o on hi puguem comprimir biometà o fins i tot - amb ànim de ser provocador - aire comprimit.

Les limitacions de la xarxa especialment en MT i bt que es posen de manifest cada vegada que es sol·licita un punt d’accés i la resposta és la saturació del nus, pot evidenciar que no hem de fer servir la xarxa actual per evacuar la generació. Pot ser es requereix un altre activitat elèctrica nova i un altre infraestructura especifica no contemplada en la llei del sector, pensada per donar resposta a les necessitats de la generació sense interferències amb la distribució i fins i tot sota titularitat publica per fer la funció recol·lectora sense interferir en la funció de distribució que estan duent a terme les actuals xarxes radials. El desplegament de les xarxes de 3G, 4G o 5G també van semblar en el seu moment una tasca in-assumible i el temps l’ham fet realitat amb un desplegament gradual.

Si cal buscar activitat del sector públic dins el negoci elèctric cal fer-ho des d’òptiques noves i no fent un “me too” i abordar els problemes actuals amb enfocs nous. La planificació del territori, el desenvolupament de xarra i els nous subministraments així com el moviment d’energia i la disciplina de mercat requereixen la presencia d’una activitat publica més intensa i compromesa.