El darrer dia 3 de maig el Col·legi i Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya va fer públic un document en el que amb participació de diferents comissions, manifestava la valoració del futur d’energia primària[1] a Catalunya amb la voluntat d’assolir els objectius de descarbonització i garantir l’autosuficiència que minimitzin la dependència exterior.
L’estudi partia de la situació actual i la constatació que érem un país que va fer una industrialització a principies del segle XX en circumstancies difícils i sense fonts d’energia primària més enllà dels rius i poc carbó.
L’estudi de futur valora necessitats i solucions amb energies renovables, l’hidrogen o el biometà.
Fa una precisió que no per coneguda per els enginyers es menys important, destacant la diferencia entre potencia i energia i valora la importància de disposar de fonts d’energia que donin garantia de potencia en el sistema en tot moment, l’emmagatzemament i especialment les centrals reversibles de bombeig i generació poden ser un element important d’èxit.
Com a societat ens cal valorar amb responsabilitat el repte i reaccionar amb valentia davant tendències negacionistes i reactives a totes les solucions proposades. A Catalunya disposem d’oportunitat d’aprofitament de les conques hidrogràfiques en les que sense necessitat de construir nous embassament tenim gradients d’alçada que fan factible el bombeig,
Un estudi ben elaborat basat bàsicament en números tal i com ens correspon als enginyers, en la presentació en públic es va comptar amb el suport i la col·laboració de tots els enginyers.
Com a col·lectiu Telecos podem afegir que les solucions amb tecnologies i nous materials comporten un factor d’incertesa nou que no era present en les antigues tecnologies convencionals. Les antigues però plenament funcionals turbines que protagonitzaren la generació elèctrica a principis del segle XX, seguiran donant servei aquest segle XXI, però ara incorporem tecnologies que tenen cicles de vida més curt i quan estem fent previsions per finals de segle, moltes d’aquestes noves infraestructures hauran caducat.
En el món de l’energia sabíem que el temps de construcció de centrals hidràuliques i o de centrals nuclears podien ser de l’ordre de dècades. Els cicles combinats de gas ens van fer creure que en mesos podíem tenir la capacitat d’instal·lar desenes de megawatts.
Avui sabem que el planeta ens està exigint una rectificació en temps molt ajustats i que ens deixa molt poc marge de maniobra si cometem una errada.
Addicionalment, aquestes tecnologies tenen molt impacte en la utilització d’elements naturals que son escassos o amb una concentració en el planeta que generaran noves dependències com exposàrem en un article en aquesta mateixa revista[2].
Durant els propers anys, la fabricació e instal·lació de les infraestructures solars i fotovoltaiques suposarà la creació d’un nou segment industrial i comportarà un nou sector que consumirà energia i no està prou ponderat els les previsions.
Es tracta sens dubte d’un repte que tenim com a humanitat i que per fer-hi front calen noves perspectives i un fort canvi en el comportament social.
Cal afrontar quest repte amb un canvi de comportaments a on l’eficiència i la austeritat seran cabdals i “reparar, reutilitzar, reciclar” i allargar la vida del que tenim serà indispensable. Els plans “renove” hauran de tenir en compte aquest concepte i fugir del que impliqui desballestar per construir de nou i si ho hem fet en el passat serem capaços de fer-ho en el futur.
Y una darrera reflexió que també fa l’estudi sobre l’impacte laboral i la necessitat de capacitar a tècnics que no per ser la darrera deixa de ser menys important, ens calen molts més enginyers e enginyeres i més personal tècnic.
[1] https://www.eic.cat/sites/default/files/Estudi_Transicio_Energetica_Catalunya_2022_CAT_V5.pdf
[2] Revista Telecos Nº 67 pag 22 https://issuu.com/enginyersdetelecomunicacio/docs/telecos67
.jpeg)
