sábado, 10 de septiembre de 2022

- Notas sobre San Gabriel 2022


SAN GABRIEL 2022
 
Ara fa uns anys em varen invitar a una trobada universitària en la que jo anava en qualitat de “transdiluvia” per aportar la meva experiència professional per tractar temes d’energia i societat que ara son tan candents. La veritat es que va ser un plaer conèixer aquell col·lectiu i compartir una estona amb professors i amb estudiants. 

Em ve al cap l’experiència ara que comença un nou curs, tornem a celebrar San Gabriel i una nova travessia a través de l’espai per tornar a donar una volta al voltant del sol. És el moment de desitjar un bon curs acadèmic i una bona travessia.

D’aquella experiència voldria compartir alguna de les meves reflexions i dels records que em retornen al cap i segueixen sent d’actualitat.

Potser seria interesant fomentar compartir el coneixement que els alumnes ens poden transmetre de manera diferent a com ho fem sempre, de dalt a baix, a on els presumptes experts portem una taula de debat i els estudiants son el subjecte passiu. 

Crec que els joves poden aportar una visió diferent sobre el passat, el present i el futur. A mi em va resultar interesant veure l’aproximació que feien els estudiants sobre el problema energètic a on en les dos primeres preguntes que em varen plantejar es van interessar no sobre el clima o l’energia sinó sobre el planeta (recursos naturals escassos) o sobre les persones.

Tal com vaig dir, podria ser interesant fins i tot des del punt de vista acadèmic tan per la visió que ens poden aportar els estudiants com, des del punt de vista pedagògic, per la experiència que pot aportar  i que fossin els joves qui organitzessin jornades o mitges jornades i que portessin el debat.

Crec que des de las associacions professionals i universitàries podríem oferir infraestructura i gent interessada en escoltar una visió jove, en poder aportar coneixements com a subjecte passiu del acte i fins i tot interessats en captar gent jove per les associacions. Sempre hi ha interessos per ambdues parts. Cal gent jove i dinàmica que ho plantegi.

Sobre el PASSAT ens podrien explicar com veuen el seu procés formatiu. Un professional al llarg de la seva vida renova com a mínim 3 cops la seva base formativa des de que acaba la carrera fins que es jubila. Com veuen l’equilibri que hi ha entre el que han après en el passat per donar resposta al que els hi demana el mercat en el present i per aprendre a aprendre que és el que els hi caldrà en el futur?. ¿Aquest passat els ha deixat molt lluny del que ells entenen que es la vida universitària i la realitat empresarial? Això té importància? Potser menys del que es creuen.

Sobre el PRESENT. Ens trobem en un mon molt canviant a on es posen en crisi principis ètics importants. La robòtica, el trans-humanisme i els superhomes, la biònica i la transcendència. Ens podrien explicar amb quin bagatge ètic, filosòfic i moral creuen que cal afrontar aquets reptes i si creuen que els tenen. Potser els que ja hem baixat del tren els podem ajudar a tranquil·litzar en el sentit d’explicar quin es el camí professional entre el saber formal, el dir, el fer o el generar confiances. La experiència es un valor que no tan sols dona la universitat, està en el dia a dia. Si el present els angoixa crec que hem de col·laborar en generar confiances.

Sobre el FUTUR. El futur es d’ells! Com veuen el futur les noves generacions? Si ja se: malament!, però amb quins estris creuen que el volen plantejar. Torno a les meves paraules esperançadores del principi: “continuista” com hem fet nosaltres, més creixement, mes energia, mes eficiència, mes economia circular, més del mateix? O més “trencadora”: donar valor a actius immaterials, més propers...

Crec que pot ser un tema de debat interesant, una experiència pedagògica útil per ells i una oportunitat per crear consens entre el públic jove i tenir un contrapunt amb el públic “vell”.

El proper dia 29 a telecos celebrarem la festivitat del patró San Gabriel, en aquesta ocasió parlarem de ètica i tecnologia és una oportunitat perquè els joves us apropeu al col·legi per debatre tots aquets temes


jueves, 25 de agosto de 2022

- Reflexions sobre l'inciden del 24 de julio de 2021


 El dia 24 de juliol del 2021, ve tenir lloc un incident de la xarxa de transport d’energia d'alta tensió a França en l'actuació d'un avió descarregant agua sobre un incendi.

L’incident de la xarxa de transport d’energia elèctrica amb origen a la xarxa de RTE va estar una prova de foc per el sistema elèctric peninsular en que es va poder acotar l’afectació al mercat d’una manera controlada activant els mecanismes previstos i evitar una espiral de tensió que hages pogut tenir conseqüències molt mes greus.

Va ser una oportunitat per analitzar el comportament del sistema elèctric davant un cas real del que se’n poden extreure conclusions que permetin avançar amb pas ferm cap a la transició energètica y un nou model de xarxa. A més posa de relleu una debilitat del nostre sistema que pot tenir conseqüències fins i tot si seguim amb el model actual. 

La cultura d’estudi i anàlisi es sistemàtic en el sector tan per part de l’operador del sistema REE com per part de les empreses distribuïdores i això és molt positiu, cal veure però si en aquest cas concret es poden donar circumstancies especials. Crec però que no se n’han extret encara totes les conseqüències.

En els darrers any un fet diferencial ha estat el creixement continuat de la generació renovable en el mix de generació que es una línia decidida i potser insuficient en el camí de la descarbonització. 

Un sistema amb una important participació d’energia renovable i especialment fotovoltaica representa una alternativa als sistemes clàssics d’un elevat cost amb CO2 però aquest nou paradigma pot també presentar riscos que cal identificar.

El 3 de novembre del 2006 a les 22:00 un vaixell al riu Rhin va entrar en contacte amb una línia elèctrica de Alemanya que va provocar una forta oscil·lació de tensió amb conseqüències d’apagades al centre d’Europa però a España tot i que es va superar amb èxit en quan a afectació al mercat, va comportar una forta desconnexió de grups de generació eòlica que es va poder compensar amb hidràulica i cicles combinats. L’anàlisi de l’incident va contribuir a importats decisions de disseny en el sistema de protecció dels grups de generació eòlica que han permès assolir els percentatges de participació eòlica actuals.

No va ser el primer cop que en el sector elèctric s’han obtingut important redits d’aquesta cultura de millora permanent. Durant l’incident del 24 d’agost de 1993 a les 16:40 es va poder identificar que el comportament dels relés de subtensió de les centrals nuclears podien millorar supervisant 2 de 3 fases i no 1, com era l’estàndard de disseny, i durant un temps de 1 segon, superior al que havia estat de referencia fins a aquell moment contribuint a donar una millor estabilitat al sistema.

Durant l’incident del 24 de juliol del 2021, sembla que es va produir una important pèrdua de generació fotovoltaica passant de una generació de 8378 MW a les 16:30 a 7039 MW a  les 16:40. 

Igual com ja va passar amb la generació eòlica i es va saber trobar solucions per superar els riscos de desconnexions de grups de generació en presencia d’oscil·lacions de la xarxa amb una estreta col·laboració entre tots los agents i els proveïdores d’equips i de proteccions, el anàlisis del comportament del sistema durant l’incident del dia 24 de juliol del 2021 a las 16:30 es una experiència que cal saber aprofitar.

En particular, cal examinar i posar en crisi

     el comportament de la xarxa i el criteri N-1 tant a França (pèrdua d’un doble circuit) com a España (pèrdua d’una interconnexió)

     la fortalesa o debilitat de la xarxa al sud de França i si realment podem considerar N-1 la pèrdua d’un circuit 400kV Vic Baixes

     com la pèrdua de la connexió Vic-Baixes arrossega la connexió Hernani-Cantegrí al país basc

     el comportament dels relés de sub-freqüència (a quins nivells van actuar) 

     el comportament dels equips de generació (convencionals i renovables) 

     els altres procediments d’operació que els operadors hagin o haguessin pogut arbitrar per fer front a la situació de risc com l’activació del PO 6.1

     aprofitar per verificar si les empreses elèctriques han perdut l’hàbit en l’ús del PO 6.1 i si cal perseverar en la realització de simulacres 

     en aquest incident en particular cobra especial rellevància el comportament de la generació renovable fotovoltaica en un escenari futur de major penetració fotovoltaica per la transició energètica.

     Cal saber quanta generació s’ha des-llastrat per actuació de proteccions, perquè ho ha fet i si hages estat convenient que ajudes a aguantar al sistema

Un aspecte diferencial es presenta en aquest futur fotovoltaic por el fet d’una major implicació de la societat en general i del món empresarial en particular amb el seu doble paper de consumidor i generador i un major grau de distribució de la generació.

Les organitzacions empresarials i professionals com PIMEC o la Cambra disposen de les seves comissions d’energia amb experts i és una oportunitat per implicar-les especialment si cal analitzar la possibilitat que la generació fotovoltaica hagi d’adaptar les seves proteccions a nous requeriments tal com va passar amb la generació eòlica després de l’incident de novembre del 2006. 

L’administració catalana disposa d’estructura prou solvent i capacitada com per aportar coneixement i propostes com l’ICAEN o CITCEA-UPC entre d’altres. Cal veure com coordinar tot aquest coneixement al voltant del seguiment de l’operació del sistema elèctric català i la conveniència de disposar d’un comitè català de seguiment del sistema elèctric.

Les empreses elèctriques catalanes han de desenvolupar un paper actiu a l’hora de posar en valor tot aquest coneixement i capacitat de treball perquè son les que disposen del coneixement i de la informació d’operació.

Els temps actuals apunten a que noves tecnologies, noves funcionalitats i nous agents podran entrar en joc i convé que també ho facin davant de situacions a on la estabilitat de la xarxa està compromesa.

Si volem que s’hi impliquin, es convenient que aquets nous agents tinguin l’oportunitat d’aprendre amb “study case” reals i el cas francès es un cas paradigmàtic doncs havent estat l’origen fora de les nostres fronteres i havent tingut el sistema espanyol un comportament ordenat permet analitzar les dades d’una manera objectiva i sense prevencions.

En el moment en el que la capacitat d’emmagatzemament tingui un pes específic important també caldrà valorar que se li ha d’exigir i molt especialment si es pot disposar d’un emmagatzemament amb gran capacitat de potencia a més d’energia que es pugui gestionar d’una manera eficaç, potser la hidràulica reversible. 

Pensem que a l’hora de mantenir l’estabilitat del sistema o l’execució de plans de reposició, l’operador del sistema pot tenir un gran dificultat si ha de gestionar desenes de milers de bateries distribuïdes i milers de petits generadors, cada una de poca capacitat comparat amb les necessitats del operador del sistema, la suma de petits d’errors de mesura pot ser comparable als valors que li calen gestionar.

Cal analitzar la situació del sistema elèctric des de plantejaments molt eclèctics amb nous paradigmes perquè l’aparició de nous sistemes de generació la seguim fent amb aproximacions molt continuistes amb una xarxa pensada per funcionar de manera unidireccional.

A més de CCHH reversibles cal valorar nous sistemes d’emmagatzemament com els gasoductes com a pulmó regulador “gas to power” i “power to gas” com a reserva de potencia i energia o on hi puguem comprimir biometà o fins i tot - amb ànim de ser provocador - aire comprimit.

Les limitacions de la xarxa especialment en MT i bt que es posen de manifest cada vegada que es sol·licita un punt d’accés i la resposta és la saturació del nus, pot evidenciar que no hem de fer servir la xarxa actual per evacuar la generació. Pot ser es requereix un altre activitat elèctrica nova i un altre infraestructura especifica no contemplada en la llei del sector, pensada per donar resposta a les necessitats de la generació sense interferències amb la distribució i fins i tot sota titularitat publica per fer la funció recol·lectora sense interferir en la funció de distribució que estan duent a terme les actuals xarxes radials. El desplegament de les xarxes de 3G, 4G o 5G també van semblar en el seu moment una tasca in-assumible i el temps l’ham fet realitat amb un desplegament gradual.

Si cal buscar activitat del sector públic dins el negoci elèctric cal fer-ho des d’òptiques noves i no fent un “me too” i abordar els problemes actuals amb enfocs nous. La planificació del territori, el desenvolupament de xarra i els nous subministraments així com el moviment d’energia i la disciplina de mercat requereixen la presencia d’una activitat publica més intensa i compromesa.


jueves, 7 de julio de 2022

- Entrevista Vilaweb 2022

  

            

Josep Ballart: “Podríem fer una nova xarxa pública de cablejat i que fos soterrada”

Entrevista a l'enginyer de telecomunicacions, ex-alt directiu d'Endesa, sobre la transició energètica a Catalunya i l'electrificació necessària



31.07.2022 - 21:50

https://www.vilaweb.cat/noticies/ballart-xarxa-publica-cablejat-soterrat/

Actualització: 31.07.2022 - 22:03

Josep Ballart, enginyer de telecomunicacions (Universitat Politècnica de Catalunya) i màster en direcció d’empreses, ha treballat trenta anys al sector elèctric, primer a Enher (1983-1991) i després a Endesa (1992-2010), on va ser alt directiu. Actualment retirat, és membre actiu de la comissió d’energia del Col·legi d’Enginyers de Catalunya, i VilaWeb l’entrevista per parlar de la transició energètica a Catalunya. L’any 2050, el 75% de l’energia que emprem ha de ser generada amb renovables. A hores d’ara, només el 25% de l’energia que fem servir és electricitat. El transport, per exemple, bàsicament va amb benzina. VilaWeb entrevista el senyor Ballart per la seva llarga experiència en el sector elèctric, i es troba amb una proposta agosarada: crear una xarxa nova de cablejat públic, i no privat, per cobrir tot el territori, si fes falta, soterrada.

Com veieu Catalunya des d’un punt de vista energètic?

Catalunya és un país intrínsecament pobre quant a energies primàries, però vam ser capaços de fer una revolució industrial amb una miqueta de carbó i un xic d’aigua. Cas únic al món. Ara amb les renovables tenim la possibilitat de fer moltes coses, però també tenim molts entrebancs. Amb el vent no és que siguem gaires afortunats. Donen de si tant com donen de si. El vent baixa per l’Ebre. Ho tenim difícil. Però hi ha coses a fer. Haurem de ser més creatius. I hem d’entendre que haurem de fer una pressió més forta sobre el territori. Modificarem el territori, sí. Ho hem fet sempre. Pensa en les carreteres. O la mateixa xarxa elèctrica. Sempre explico que la xarxa elèctrica és l’actuació més extensa que ha fet l’home sobre el planeta. Piràmides d’Egipte. Muralla xinesa, trens, gas. Tot això queda superat pel coure dels cables elèctrics escampats pel planeta.

Hi ha més xarxa elèctrica que no pas xarxa d’autopistes?

Més que autopistes, carreteres, camins i carrers. La xarxa elèctrica de transport, sub-transport, de mitjana tensió, de baixa tensió, fins arribar a l’endoll de casa, això té una capil·laritat descomunal. A Catalunya podríem parlar, per exemple, d’un milió i mig de pals posats al territori.

Ha de ser sempre de coure, el cable elèctric?

No tot és coure. És coure el cable que t’arriba a la tauleta de nit. Però la xarxa d’alta tensió i mitjana, i alguna de baixa, es fa amb alumini. I no amb el més bo. El coure és molt car i més susceptible de vandalisme.

I el coure del cable, no s’acabarà? Si hem de posar cables per tot el país, això és renovable? Volem energies renovables passant per cables que no ho són?

Vas bé. Tres quarts del coure del planeta ja no hi és. D’alumini n’hi ha més, i es pot extreure més fàcilment… Si tenim energia. Tant en coure com en alumini, com en la resta de matèries, hem de tenir un comportament molt diferent respecte de la terra. Els indis americans consideraven que una fletxa, una pedra, no els pertanyia. En tenien usdefruit, i n’havien de fer un bon ús, perquè la terra podia reclamar.

El vostre col·legi ha fet un estudi crític amb el pla de renovables de la Generalitat.

El veiem una mica irreal. Nosaltres intentàvem estar avalats amb números. Per exemple, amb la qüestió de les nuclears, que s’ha criticat molt en el nostre informe. Tant de bo no n’haguéssim tingut mai, de nuclears. Però ara les tenim. I si no fem les coses com les hem de fer, haurem d’allargar la vida de les nuclears. Ja surten els enginyers a avalar les nuclears, ens diuen. I no és ben bé això. Però no podem tancar els ulls i tirar-nos a la piscina sense mirar si hi ha aigua.

—Endesa, precisament, té el 100% de la nuclear d’Ascó I. El 75% d’Ascó II i el 72% de Vandellòs. Quin moviment farà Endesa? Voldrà aconseguir d’allargar la vida de les nuclears, tot i que el pla diu que s’han de tancar el 2030? Faran pressió? O ja les donen per perdudes?

La resposta que donen darrerament, amb Pepe Bogas, conseller delegat, al capdavant, és que han entès el missatge de la necessitat de les renovables. I que no es parla de negoci i prou, sinó de supervivència. Sé que fan passes cap a les renovables. Evidentment, Endesa intentarà d’activar els seus actius on sigui possible, i on no sigui possible seran els primers interessats a tancar-les. Si els surt a compte, voldran allargar. Està clar. Vandellòs no els sortia a compte i quan van tenir l’oportunitat de tancar-la, van fer caixa.

La UE diu que les nuclears són energia verda. Per què fan aquest moviment?

—És un moviment de supervivència. Com dir que el gas és verd. Els alemanys no tenen cap altra opció que cremar gas. I França necessita d’incloure la nuclear en el seu mix. El 70% o 75% de la generació elèctrica francesa ve de les nuclears. França no té gaires possibilitats de fer embassaments. No té aigua, ni embassaments, ni gaires llocs on posar molins de vents. I ells van optar per la nuclear amb el 75%.

I Catalunya, amb el 50% de la producció d’electricitat, és nuclear.

Sí. Els catalans anem darrere. Molt concentrats a Ascó i Vandellòs.

 I a Endesa, li costarà de desfer-se de les nuclears? En depenen molt?

Endesa ho té molt diversificat. Depèn de la generació d’energia, que pot fer amb carbó, nuclears i hidràuliques. Moltes hidroelèctriques de Catalunya són d’Endesa. Vora el 80%-90%.

 I el cable?

La xarxa d’alta tensió s’ha traspassat a Red Eléctrica de España. La xarxa de 220 mil en amunt és Red Eléctrica. En avall, en un 85% és Endesa.

 Som captius d’Endesa, a Catalunya?

Com a comercialitzadora, no. Com a distribuïdora, bàsicament sí. Amb excepcions d’empreses tan importants i amb prestigi com ara Estebanell i Pahissa, a qui tinc molt d’afecte. 

Gent que tria la generació i distribució d’energia amb empreses públiques. Com ho veieu?

No ho comparteixo. Si poguéssim dissenyar el món en un paper blanc, encara. Però el que tenim és un paper brut, i arrugat. I aquí hem d’escriure una novel·la. Sé com em va costar d’ordenar la xarxa a tot Espanya, i a Catalunya va ser l’exercici més difícil, a l’hora d’unir EDATSA, EASA, PYSESA, Hidroelèctrica de l’Empordà, Enher, Hidroeléctrica Española, FECSA, ERZ, GESA, UNESA i Sevillana de Electricidad i crear Endesa. Cadascuna d’elles era un món. Fer ara una empresa pública fins que vingui algú que digui que s’ha d’externalitzar? Fer un camí tan llarg per tornar on som, no cal. No hi ha res a fer? Sí. Dues coses.

 Quines?

La gestió del territori és del país. La propietat del territori és del país, no de les empreses. Però a vegades a l’administració li ha anat molt bé d’acceptar com a vàlid allò que proposen les empreses. Com a país hauríem de tenir més múscul per a poder assumir amb autoritat i coneixement el control de la planificació, desenvolupament de la xarxa, i els nous subministraments. I no viure de les propostes de les empreses privades. Red Eléctrica suggereix el pla d’inversions. I la planificació. Però la llei diu que això és competència del ministeri. Si us plau, mulli’s.

 I la segona?

Una de molt agosarada i trencadora, en el sentit que em poden trencar la cara quan surti d’aquí. Ha! Una nova xarxa. A mi m’agradaria de veure algú que s’ho prengués seriosament al sector públic, i no al sector privat (que ja sabem els números que sortiran). Com que les empreses ens diuen que no tenen potència disponible per a connectar nova generació, i com que tenim espais en autopistes, canals, vies de tren, podem imaginar, o pensar, una nova xarxa? Que no sigui calcada a la que hi ha. Una nova xarxa amb els nivells de tensió i fins i tot amb contínua o alterna, posats a ser provocadors? No podríem pensar en una nova xarxa capaç d’integrar tota aquesta renovable i poder-la posar als llocs adients sense ser dependents de la xarxa privada que ja existeix?

 Voleu crear una xarxa de distribució pública per a les renovables? Cables per tot el país per a l’energia necessària en mans públiques?

Sí. Amb el Noucentisme van dir: “Posem telèfon a totes les cases”, “Fem el ferrocarril”. Ara podríem fer una nova xarxa pública de cablejat i que fos soterrada. Amb la tecnologia actual no calen torres.

 Els plans actuals preveuen de fer servir la xarxa d’Endesa i Red Eléctrica?

Sí. Perquè som conservadors i fem servir allò que ja coneixem. Si les nostres institucions tinguessin més múscul, es podrien pensar coses noves.

 Una pregunta inicial: vós sou independentista?

Pots posar que crec que la independència de Catalunya és una cosa que beneficia tothom. A Europa, que necessita nous pols de desenvolupament, a Espanya perquè ara la desgastem i potser ja valdria la pena que s’espavilessin sols. I, evidentment, a Catalunya, perquè ens trauríem una llosa de sobre.

 Ho preguntava perquè potser, si no fem els deures amb les renovables i l’electrificació, serem dependents de l’energia renovable d’Espanya.

I una cosa pitjor, encara. Que no estiguem deslocalitzant la indústria cap a l’Aragó. Pensa en la fàbrica de bateries que hi ha a Sagunt. Hi és perquè la fàbrica de bateries anava amb la motxilla d’una planta de fotovoltaiques. Era un paquet. I aquella gent van veure que no se’n sortirien, aquí a Catalunya, per l’oposició que tindrien contra les fotovoltaiques.

 Angoixa ecologia, en teniu?

Hi ha moments que sí. Pateixes per la gent que quedarà. Però a la meva edat ja sóc com una mena de voyeur que s’ho pot mirar tot amb una certa incredulitat. El mal que hem fet és irreversible. Però si ara trobéssim un endoll al qual poguéssim endollar tota l’energia a cost zero, seríem tan animals que la faríem servir. Pels principis de la termodinàmica l’energia sempre acaba derivant en calor. No tan sols no ens hem de qüestionar de generar menys diòxid de carboni del que el planeta pugui absorbir, sinó que no podem generar energia infinita perquè sempre acaba derivant en calor. Hem de tenir una visió més integral i estar-nos més quiets, perquè si no vigilem, acabarem cremant els mobles de la iaia.

 Aquesta visió no sé si arribarà a les grans empreses. Durant la vostra experiència a Endesa, aquests debats els teníeu o manava la visió a curt termini?

A escala general, no. Jo tenia prou problemes amb el dia a dia. Vaig haver de gestionar les destrosses d’huracans, la gran apagada de Sevilla, l’incendi de les Corts, el del passeig de Maragall, les nevades de l’Empordà. Prou distret estava.

 Voleu afegir-hi res?

No es valora prou l’aspecte humà, la gent que ha d’intervenir en la solució. Tenim una manca important de persones que puguin instal·lar no solament fotovoltaiques, sinó instal·lacions elèctriques. I les empreses elèctriques també en són culpables, amb les grans pre-jubilacions i reduccions de plantilla, que van comportar pèrdua de coneixement. I els sous són bons.

 Què pot cobrar un instal·lador?

De 27.000 euros bruts l’any a 30.000. I potser hem de començar a pensar que la formació professional no ho és tot. Que siguin els gremis i les empreses qui creïn les escoles, de la mateixa manera que Seat va fer l’escola Seat. I que l’administració faci múscul per poder gestionar les competències que ja té.

lunes, 4 de julio de 2022

- Revista telecos transición 2022



El darrer dia 3 de maig el Col·legi i Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya va fer públic un document en el que amb participació de diferents comissions, manifestava la valoració del futur d’energia primària[1] a Catalunya amb la voluntat d’assolir els objectius de descarbonització i garantir l’autosuficiència que minimitzin la dependència exterior.

L’estudi partia de la situació actual i la constatació que érem un país que va fer una industrialització a principies del segle XX en circumstancies difícils i sense fonts d’energia primària més enllà dels rius i poc carbó.

L’estudi de futur valora necessitats i solucions amb energies renovables, l’hidrogen o el biometà.

Fa una precisió que no per coneguda per els enginyers es menys important, destacant la diferencia entre potencia i energia i valora la importància de disposar de fonts d’energia que donin garantia de potencia en el sistema en tot moment, l’emmagatzemament i especialment les centrals reversibles de bombeig i generació poden ser un element important d’èxit.

Com a societat ens cal valorar amb responsabilitat el repte i reaccionar amb valentia davant tendències negacionistes i reactives a totes les solucions proposades. A Catalunya disposem d’oportunitat d’aprofitament de les conques hidrogràfiques en les que sense necessitat de construir nous embassament tenim gradients d’alçada que fan factible el bombeig,

Un estudi ben elaborat basat bàsicament en números tal i com ens correspon als enginyers, en la presentació en públic es va comptar amb el suport i la col·laboració de tots els enginyers.

Com a col·lectiu Telecos podem afegir que les solucions amb tecnologies i nous materials comporten un factor d’incertesa nou que no era present en les antigues tecnologies convencionals. Les antigues però plenament funcionals turbines que  protagonitzaren la generació elèctrica a principis del segle XX, seguiran donant servei aquest segle XXI, però ara incorporem tecnologies que tenen cicles de vida més curt i quan estem fent previsions per finals de segle, moltes d’aquestes noves infraestructures hauran caducat.

En el món de l’energia sabíem que el temps de construcció de centrals hidràuliques i o de centrals nuclears podien ser de l’ordre de dècades. Els cicles combinats de gas ens van fer creure que en mesos podíem tenir la capacitat d’instal·lar desenes de megawatts. 

Avui sabem que el planeta ens està exigint una rectificació en temps molt ajustats i que ens deixa molt poc marge de maniobra si cometem una errada.

Addicionalment, aquestes tecnologies tenen molt impacte en la utilització d’elements naturals que son escassos o amb una concentració en el planeta que generaran noves dependències com exposàrem en un article en aquesta mateixa revista[2].

Durant els propers anys, la fabricació e instal·lació de les infraestructures solars i fotovoltaiques suposarà la creació d’un nou segment industrial i comportarà un nou sector que consumirà energia i no està prou ponderat els les previsions.

Es tracta sens dubte d’un repte que tenim com a humanitat i que per fer-hi front calen noves perspectives i un fort canvi en el comportament social.

Cal afrontar quest repte amb un canvi de comportaments a on l’eficiència i la austeritat seran cabdals i “reparar, reutilitzar, reciclar” i allargar la vida del que tenim serà indispensable. Els plans “renove” hauran de tenir en compte aquest concepte i fugir del que impliqui desballestar per construir de nou i si ho hem fet en el passat serem capaços de fer-ho en el futur.

Y una darrera reflexió que també fa l’estudi sobre l’impacte laboral i la necessitat de capacitar a tècnics que no per ser la darrera deixa de ser menys important, ens calen molts més enginyers e enginyeres i més personal tècnic.




[1] https://www.eic.cat/sites/default/files/Estudi_Transicio_Energetica_Catalunya_2022_CAT_V5.pdf

[2] Revista Telecos Nº 67 pag 22 https://issuu.com/enginyersdetelecomunicacio/docs/telecos67


martes, 9 de junio de 2015

- Eficiència i Autosuficiència Energètica Barris – Pobles – Ciutats Va JORNADA 3E Eficiència Energètica i Edificació

Presentació de la xerrada amb notes auxiliars
(el video de la jornada està disponible a la web del col.legi d'Enginyers Industrials de Catalunya)
12 juny 2015




Quan la Cristina Solé em va invitar a participar a les xerrades, tenia a casa una invitada que us vull presentar



És un petàure. Ella no ho sap, es pensa que és humà

Fa milions d’anys era el disseny més avantguardista del planeta

  • Pel
  • Sang calent
  • Paria a les seves cries vives…

Era el Ferrari del regne animal !! 


Però van sorgir nous dissenys de mamífers com els "mamífers placentaris" que van desplaçar totalment als marsupials, excepte a Austràlia a on no es van desenvolupar placentaris i els marsupials no tenien competencia

No era la intel·ligència el que va marcar la diferència com es creia fins ara sinó ->->

L'eficiència energètica en el procés de fabricació d’un nou membre de l'espècie.

El consum en kW/Km2 d’energia (renovable, no n’hi havia d’altre) era més petit en els placentaris que en els marsupials.

Els placenteros, a través del cordó umbilical, tenien un ”xute” directe d’energia a la vena cosa que en els marsupials es necessitaven dos processos de digestió dels aliments per fer arribar l'energia a la cria.

AIXÍ DONCS:

Eficiència energètica com a element subtil de supervivència



El world energy outlook de la AIE ens adverteix que nosaltres podem estar davant un repte igual com els marsupials ho varen estar en el seu moment, i l’energia pot  ser un altre cop un element determinant.



Aquest és el primer concepte que volia tractar amb vosaltres avui a la vegada que captar la vostra atenció que ja veig que o jo o el Boliche hem aconseguit.

En un món en creixement exponencial l’eficiència energètica és doncs un primer paràmetre de disseny que hem de tenir en compte a l’hora de planificar infraestructures si no volem acabar com …el de la foto de la dreta


Anem cap el segon concepte que us volia presentar 



Tokio maig 1993 el problema s’identifica com a real
Es perd el temps discutint si el origen és antropogènic (origen humà). No hi hem de contribuir ni a la discussió ni a agreujar el problema.
Es fixa un objectiu 2ºC senda 450 sense definir com

Copenhaguen desembre 2009  fracàs.
Que tothom faci el que pugui i que passi el que deu vulgui, i ja ens veurem al 2015

Juny 2015 "ai ai ais" reunió de Obama i Merkel preparatòria
París desembre 2015 ¿?  Poca fe hi tinc i sembla que l’AIE tampoc n’hi té massa

Conclusió. Ens hem de preparar per una col·lisió i per uns temps pitjors.
Perquè el cru es va acabar als 90, però de petroli n’hi ha massa
Podem parlar dels hidrats de metà….




Cal dissenyar amb nous supòsits entorns més agressius

Estem en una zona de més risc

Caldrà al llarg d'aquest segle modificar les condicions tècniques de disseny? O tindrem solucions locals per fer front a una pitjor qualitat de servei de les xarxes de distribució? Autoconsum, emmagatzemament..


Ja som de per si molt vulnerables

La resistència i la resiliència seran determinants

L'autosuficiència i autoconsum (en parlaré després) poden ajudar





Aquest es el segon dels tres conceptes que us volia parlar

Resistència resiliència paràmetres de disseny i prestacions 

Risc de la trampa tecnològica
Hem de dissenyar coses que sapiguem operar i sapiguem mantenir al llarg del temps (proveïdors que poden desaparèixer, tecnologies difícils de reposar i mantenir, tecnologies poc provades que no funcionen)

Anem cap el tercer concepte



A on som i a on anem

Com hi anem seguint un full de ruta o cap a on ens portin els esdeveniments, a la deriva?.

Perquè “THINGS HAPPEN”

El futur pot ser més complex, hi ha externalitats, segur que a algú se li complica la vida, cal compensar-ho amb una estratègia win-win

Segur que hi ha entrebancs

Cal entendre els perquès



Una de cal.
El futur és aquí

És imparable

Daimler també aposta per l’emmagatzemament


Una de sorra

Perquè?

Cal entendre el model econòmic i el sistema retributiu del sector per canviar quelcom i entendre perquè hi ha resistències.

Hi ha aspectes tècnics a considerar


La xarxa de distribució (MT i BT) conceptualment és senzilla però és molt extensa

Cicles de vida molt llargs, mai tota la xarxa serà homogènia ni serà intel·ligent, durant molts anys serà com es ara: fusibles, trafos de mesura monofàsics etc.

Canviar tota la xarxa no te sentit ni tècnic ni econòmic i això forma part del enunciat del problema PERÒ HI HA SOLUCIÓ sense canviar aquest enunciat


Aquesta realitat física i aquesta nova realitat tecnològica cal tenir-la present en el disseny i tot i la actual normativa hi poden haver marges per ”surfejar” la frontera de la legislació actual

Exemple de Portugal 70.000 usuaris previstos generació en BT lliure fins a 200W i tan sols notificació al registre fins a 1500W.

EDP preveu un impacte de 80MW, això es perfectament assumible en la xarxa de BT, representa menys de  un 1% de la potencia en punta

No hem de dramatitzar, tan sols cal delimitar responsabilitats  


Acabar amb els sistemes lineals de fer servir recursos, processar, generar residus i anar cap a un sistema circular, estic en un ecosistema a on hi  han recursos i residus, processar, analitzar residus per si es poden reutilitzar o  buscar sinèrgies per els residus generats dintre el mateix ecosistema, tancar cercles.

Cal identificar i retribuir a qui controla i qui gestiona.

Exemple xarxes de fred i de calor de Barcelona
 
                               


Tercer concepte economia circular juntament amb resistència i resiliència i la eficiència jugaran un paper clau d'èxit en el disseny i prestacions de les xarxes elèctriques en particular i de les infraestructures en general

Tornant al informe de novembre del 2014 de la Agència Internacional de l'Energia, s’espera molt de la eficiència i també es preveuen moltes inversions

Calen inversions però també cal coneixement i talent, tot això vol dir formació.


He començat la meva exposició amb un animal i deixeu que acabi amb dos, en aquest cas els dos placentaris.

De vegades estàs buscant la motivació, i es la motivació qui et troba a tu.