Transició energètica. Més enllà dels tòpics
1. OBJECTE
Fer una aproximació transgressora a la resposta a la pregunta “Què caldria fer al país per accelerar la transició energètica?”.
Es busca un enfoc sistèmic més enllà dels tòpics de posar plaques fotovoltaiques a les teulades o posar més aerogeneradors, ser líders en l’emmagatzemament aprofitant la nostre orografia i els recursos hidràulics, simplificar els tràmits administratius o fer un model social que redueixi la pressió sobre el consum en general i energètic en particular, recomanacions totes elles que cal fer però entenem que cal anar més enllà.
D’entrada cal matisar la resposta per tal de buscar l’encaix en els entorns i l’àmbit en els que es planteja la qüestió, tan tecnològic, de mercat, com social i encaixar-lo en la realitat a la que ens ha portat l’historia.
L’enfoc de la resposta es centre molt en la xarxa elèctrica i la seva gestió en tant que baula intermèdia entre la generació en les diferents tecnologies i el consum.
Cert que la generació requeriria una exposició anàloga contemplant també totes les funcions de la generació, des de la cobertura de la demanda energètica (“kWh” energia), la garantia de la potencia instantània especialment a d’hora punta (“kW” potencia i potencia ferma) i la necessitat de garantir el subministrament en qualitat (“V” essencialment la tensió i “Hz” freqüència) especialmente en aquells nusos que tenen una forta demanda de potencia (potencia de curtcircuit del nus).
En tot moment cal tenir present que l’energia que arriba a casa quan encenem un llum es un “producte” que s’acaba de fabricar unes mil·lèsimes de segon abans en un punt de generació i el percebi’m com un servei.
Per tot i cada un d’aquets aspectes cal trobar-hi una solució en el nou marc de generació d’energia distribuïda. Cal preguntar-nos si en el segle XXII seguirem tenint una xarxa com l’actual o haurem de sobreposar una nova infraestructura ara inexistent o imperceptible.
2. ELS ENTORNS
En l’entorn tecnològic, les herències del passat poden haver condicionat fortament no tan sols el present sinó les idees constructives del futur. Posem per exemple com la mida dels malucs dels cavalls romans han condicionat desenvolupaments actuals i futurs com l’ample de via dels nostres ferrocarrils.
Es tracta de fer una valoració prospectiva oberta al voltant del contingut de la pregunta, ampliant l’horitzó més enllà d’una visió continuista del model actual basat en electricitat alterna i trifàsica i en l’herència d’un sistema dissenyat i construït per donar sortida a la generació centralitzada cap a una demanda distribuïda.
Caldrà parlar ara de una generació distribuïda cap una demanda també distribuïda saben que el que fem, per molt disruptiu que sigui, hauria de ser compatible amb el que tenim.
En l’entorn social, el sentit de la pregunta es basa en la urgència que percep la societat per tal de donar una resposta a l’escalfament global, el qual deriva en la crisis climàtica declarada i clarament percebuda. En aquest entorn cal valorar tots els aspectes que hi incideixen però aquí no es el cas i sense menystenir tots els altres factors ens centrarem en l’energia elèctrica i més concretament en el sistema elèctric i la seva gestió.
Més enllà de la disponibilitat de les matèries primeres o de l’àmbit temporal que poden requerir els canvis que es plantegin o de si cal actuar sobre el nostre comportament consumista (que també) o si el problema té realment solució o no, s’intenta donar resposta a la pregunta considerant que podrem cometre els mateixos errors del passat o uns altres de nous però afirmem sens cap dubte que cal actuar des del sector elèctric i que si no avancem no podrem crear nous escenaris que ens obrin l’horitzó i que actituds o posicionaments com els “oh-esque’s” tan sols ens han conduït a la paràlisis i en aquets moments ens calen “vasom-hi’s”.
Des d’un punt de vista de la realitat històrica no podem menystenir que la realitat actual és fruit de decisions polítiques, de mercat i competència. Les respostes a les preguntes sobre el model, la propietat, la gestió o la tecnologia, entre d’altres, donades a la pregunta “què cal fer” feta l’any 1984 hagués pogut tenir un altre resposta.
Si volem ser innovadors, per avançar cal poder introduir visions eclèctiques i modus de pensament que donin peu a models trencadors i després pensar com es poden fer compatibles amb la actualitat i amb les característiques del model futur.
Des d’aquest entorn de pensament s’intenta donar una resposta diferent a una pregunta reiterada més enllà de les respostes convencionals i en aquets esperit dialèctic es desenvolupa la resposta i que “Qualsevol cosa que un home pugui imaginar, un altre home la pot fer realitat” (Julio Verne).
3. ÀMBIT
Des de diferents fonts se m’ha presentat aquest qüestió. Algunes institucions com l’AMEP (Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública), a on “la seva finalitat ve determinada pels estatuts:
“difondre i promoure la titularitat, la propietat i la gestió pública de les xarxes de distribució d'energia elèctrica, i donar suport als municipis que vulguin encaminar-se cap aquest objectiu, a més de desenvolupar accions per impulsar una transició energètica cap a un model just, democràtic i sostenible”
fins a altres entitats o agrupacions però crec que més enllà de la propietat, la resposta cal donar-la considerant tots els àmbits, social, tècnic i empresarial i la resposta ha de tenir en consideració tots aquets aspectes perquè tots han de participar en la definició i construcció del futur.
En l’àmbit tècnic, quan es parla de “xarxes de distribució” es fa un “totum revolutum” de xarxes mallades de transport o sub-transmissió, o xarxes en antena de mitjana tendió o xarxes de baixa tensió. Cal valorar en detall de que parlem doncs son coses molt dispars.
Crec que és fonamental clarificar que es tracta d’aspectes, models de negoci i d’operació i explotació molt diferents en cada una d'elles i cal dedicar-hi especial atenció i per això hi dedicarem un preàmbul.
Aquesta reflexió es centra principalment en les xarxes elèctriques de baixa i mitjana tensió i en les xarxes mallades de sub-transmissió, fent una valoració dels marge de intervenció que pot tenir el sector públic en aquests àmbits.
Un anàlisi similar es podria desenvolupar dins l’àmbit de la generació analitzant en detall per tecnologies i nivells de potencia d’acord amb els punts de interconnexió i fer també la corresponent valoració dels marges d’intervenció del sector públic en la activitat de generació. En aquest aspecte només citar les possibilitats de gestió de les concessions existents en el sector hidràulic o les possibilitat de desenvolupament de generació distribuïda fent ús d’espais antropitzats com zones d’aparcament, o dels traçats existents en diferents infraestructures com autopistes, canals de rec, ferrocarrils o d’altres que requeriria un anàlisis més detallat.
Per apuntar totes les tecles del piano, no podem oblidar la demanda, tan des del punt de vista de comercialització i gestió del mercat com des del punt de vista del comportament de l’usuari final, però aquí i avui ens centrarem especialment en la xarxa.
Tan la generació com la comercialització ho deixarem per un altre “reflexió”
4. PREÀMBUL “LA XARXA”
Quan es parla de la “titularitat de la xarxa de distribució” es tracta d’un concepte molt ampli i més ideològic que pràctic.
A l’hora de plantejar el desenvolupament futur del servei (o producte) d’energia elèctrica amb la introducció de noves tecnologies, i ho dic en el sentit integral, no tan sols la generació amb fons renovables, sinó també l’emmagatzemament o la gestió de la demanda, la “propietat de la xarxa” es un concepte que pot ser poc rellevant.
En primer lloc cal delimitar de que parlem quan parlem de xarxa de distribució doncs sovint és un concepte genèric que engloba des de:
- la xarxa d’enllaç (avui ja propietat privada en mans del propietari del immoble o comunitat de veïns),
- la xarxa en baixa tensió (inferior a 1000 volts),
- la xarxa en mitjana tensió (compresa entre els 1000 volts i diguem 45000 volts)
- la xarxa mallada en tensió per sota de transport entre 45000 volts i les tensions iguals o superiors als 220000 volts en mans de REE)
- o línies directes, xarxes avui ja propietat de client final en tots els àmbits de tensió a on l’empresa ha determinat un punt d’entrega i de comptatge i el client es fa càrrec del manteniment (¿?) i les pèrdues tècniques. La característica d’aquestes darreres xarxa es que avui tan sols poden pertanyé a un sol client i no poden ser compartides.
Aquesta darrera descripció de les diferents tipologies de xarxa no es irrellevant i cal tenir-ho molt present quan s’analitzen els problemes i les oportunitatsque sens presenten doncs aquestes xarxes tenen dimensions i característiques prou diferents com perquè tinguin uns comportaments i requeriments molt dispars i fins i tot unes possibilitats de negoci, alternatives de gestió o d’actuació publica o privada diferents.En quan a dimensió de les diferents xarxes, sense considerar les xarxes de més de 220kV propietat de REE, si parlem de uns 5000 km de línies sub-transmissió en AT (entre 45kV i 220kV), hauríem de parlar de uns més de 30.000 km de línies de MT (principalment a 25kV a Catalunya) i potser 3 vegades més de línies de baixa tensió (menys de 1000V), totes amb característiques constructives i de implicació al territori molt diverses. Això només parlant de Catalunya i sense les darreres dades actuals.
La disparitat de la dimensió en cada un d’aquets entorns representa un factor multiplicatiu molt considerable i requereixen una aproximació diferent especialment des del punt de vista de la seva gestió i manteniment i per tant de la garantia del servei a l’usuari final.
Totes aquestes xarxes, incorporen una diversitat de sistemes de protecció que no tenen res a veure uns amb els altres. Des de complexes proteccions diferencials i de distancia amb comunicació punt a punt amb requeriments de temps de resposta de mili-segons a simples fusibles a les caixes de distribució en baixa tensió.
Des d’un punt de vista tecnològic, la observabilitat de cada una d’aquestes xarxes es clarament diferent i condiciona fortament el model d’explotació i d’operació.
En quan a la operació i el manteniment, les xarxes tenen requeriments molt diferents, les xarxes en MT i BT requereixen freqüents intervencions, no tan per averies (que n’hi ha), sinó principalment per donar resposta a peticions dels clients o les administracions per sol·licituds de nous subministraments o de soterraments o variants de xarxa. Aquest canvis suposen un comportament molt dinàmic en els esquemes i la topografia que cal considerar.
Quan a una empresa de distribució li demanen un esquema de la seva xarxa es pregunta que “quin esquema”, si el d’avui o el de passat demà i quin compromís li suposa la informació que pugui donar, doncs hi ha moltes coses que dependran de la resposta a peticions de client. Cosa que no passa, en el mateix ordre de temps, per exemple en la AT o la MAT.
La gestió però també admet diferents enfocs en quan a “titularitat”, “operació”, “manteniment”, “planificació i desenvolupament” i “governança” que crec que intentaré tractar cada un d’ells per separat.
Intentaré fer una valoració més amplia en quan a la pregunta plantejada de “Que caldria fer el país per accelerar la transició energètica”.
En quan a la titularitat no cal perdre massa temps doncs no se si té massa interès ser propietari d’un grapat de tones de ferro i alumini o suports sobre el terreny principalment quan la realitat és que avui ja son de titularitat privada i que per tan caldria expropiar amb cost/país.
També cal afegir en aquest punt que qualsevol plantejament a futur ha de partir de la realitat actual resultat de les privatitzacions que varen afectar clarament al nostre país amb la venda de l’empresa publica Endesa.Això es especialment important.
Per tan més enllà de la “titularitat”, ens centrarem en “operació”, “manteniment”, “planificació i desenvolupament” i “governança.
5. sobre “LA OPERACIÓ
La unificació en la gestió de la xarxa elèctrica en el àmbit de país aporta importants avantatges, tan des del punt de vista de costos d’explotació com de unificació de criteris no tan sols d’operació i procedimentals sinó sobre tot d’administració.
Aquesta unificació ha permès poder establir paràmetres comparatius que donen lloc a decisions executives homogènies i ha costat molt arribar aquí partint de FECSA, ENHER, Hidroelèctrica de Catalunya, Segre, Hidroelèctrica de l’Empordà, PYSESA, EASA, HEDATSA ..... això només dins del espai de les empreses que van acabar configurant primer ENHER-HEC i després FECSA-ENHER, ENDESA i actualment ENEL a Catalunya.
La feudalització (entesa com a la fragmentació de la xarxa i del territori en quan a operació i manteniment) en la gestió de la xarxa històricament sabem que comportava:
- Recuperació del servei de manera reactiva i dispersa
- Inexistència d’indicadors clars i difícilment comparables
- Inexistència o incoherència de la informació històrica
- Orientada a la autarquia
Aquest model de fragmentació de l’operació i explotació de la xarxa comporta poca estructuració de la feina i un baix rendiment de la funció d’operació que en el millor dels casos només es compensa amb un elevat esforç i dedicació del personal.
La limitada dimensió de la organització per menor extensió territorial a més de no permetre economies d’escala no ofereix marges de maniobra per reestructuracions temporals de càrrega de treball quan es presenten necessitats extraordinàries de treball per circumstancies climatològiques adverses o altres incidents com incendis o averies greus.
La unificació de l’operació de la xarxa en centres de control de major dimensió que actuïn en zones geogràfiques més amplies permet uns nivells de professionalització més difícils d’assolir en dimensions més petites i més flexibilitat organitzativa en disposar de més muscle i permet entre d’altres:
- Formalitzar procediments i normes de treball en la millora de la eficiència i principalment de la seguretat en tots els àmbits. També de les persones.
- Augmentar el control i seguiment, unitats físiques, despeses e indicadors d’explotació, qualitat de servei, pèrdues i a més de manera homogènia.
- Tecnoestructura i serveis tècnics centralitzats més professionalitzats i potents per donar respostes globals a situacions concretes.
- Estructuració homogènia de la informació i registre sistemàtic amb la finalitat de harmonitzar indicadors i millor practica operativa.
- Una dimensió adequada i la flexibilitat permet poder concentrar recursos humans a zones afectades per incidències generalitzades en detriment de recursos que poden no ser necessaris en la operació d’altres àmbits de la xarxa.
Aquest professionalització permet donar resposta de manera més homogènia, més eficient i segura a altres requeriments regulatoris i socials com:
- La gestió per objectius regulatoris i/o corporatius (TIEPI/NIEPI, seguiment d’unitats físiques, pèrdues a la xarxa...).
- Una resposta a la pressió cada cop més exigent de la societat davant averies
- La sistematització i virtualització que requereix permet la gestió a través del sistema tècnic al marge de la presencia física sobre el territori en base a la disciplina en la operació des del centre de control i la seva professionalització. (business intelligence)
- Custodiar la informació de forma segura i auditable per atendre inspeccions reglamentaries com, entre d’altres RD 1955 OM 797.
Cal afegir que les exigències actuals tan de la societat, com les reglamentaries, exigeixen de potents sistemes informàtics que van molt més enllà dels SCADAS dels anys 60-80 i més enllà dels DMS dels anys 90 i principis dels 2000. Aquesta infraestructura, si no és té, implica un fort muscle econòmic per assolir-lo i un esforç humà per mantenir-lo. No és impossible com demostren alguns exemples heroics com Estabanell i Pahisa però requereixen molt esforç per algú que hi vulgui entrar de nou.
Per aquets motius i d’altres, per la dimensió de la xarxa a Catalunya i amb el nivell tecnològic assolit, no es una bona opció fragmentar l’operació de la xarxa d’alta tensió ni de mitjana tensió i les avantatges de fer-ho en la xarxa de baixa tensió poden ser molt minses donat que ja avui es un sector molt externalitzat.
La unificació de l’operació en quan al servei d’atenció a clients per averies comporta importants avantatges per el factor d’escala en poder disposar de més mitjans per reorganitzar la capacitat de resposta i per la repercussió d’averies de mitjana atenció a clients en baixà tensió també afavoreix al model integrat.
Fer-ho avui des del sector públic en la xarxa existent seria un “surt tu que m´hi poso jo per fer el mateix que tu” i requeriria un esforç difícilment justificable sobretot quan l’administració pública té altres mitjans per poder vetllar per els drets dels usuaris, la política d’utilització del territori i la promoció del servei elèctric per donar resposta a les necessitats del país.
6. sobre “EL MANTENIMENT”
Actualment el manteniment de les xarxes en tots els àmbits està externalitzat en casi totes les empreses inclòs REE, per això cobra especial importància la operació per que es el punt d’enllaç per tal de no perdre el coneixement de la xarxa que s’adquireix amb les actuacions en el “dia a dia” de la activitat de les empreses contractades.
Si avui el manteniment recaigués sobre el sector públic, el següent pas seria licitar-ho hi molt probablement el servei tornaria als mateixos grups que actualment estan fent en servei. El control que cal fer des del sector públic es a través del seguiment i la governança i per això cal desenvolupar els òrgans adequats com s’explica més endavant.
La gestió directa des del sector públic d’aquesta activitat seria replicar amb “més del mateix plat” respecte al que s’està fent sense altre objectiu que potser revertir guanys i pèrdues al sector públic.
7. sobre “PLANIFICACIÓ I DESENVOLUPAMENT”
La planificació i el desenvolupament de la xarxa té un fort impacte sobre el territori i cal dir que aquesta funció és pròpia del sector públic. De fet en el cas de la xarxa de transport en RD 1955 i la llei 24/2013 deixà clar que la responsabilitat de la planificació correspon al ministeri competent tot i que es REE qui fa les propostes.
Tot i que és molt còmode deixar a les empreses l’acció i el desgast que representa la tasca d’implantació de projectes d’infraestructures, pot ser aquí cal que el sector públic exerceixi amb més determinació les competències transferides que corresponen i d’una manera més executiva.
Crec que aquí es un dels punts a on el sector públic li cal desenvolupar muscle, ampliar la seva competència i exigir informació a qui correspongui per poder donar resposta executiva no tan sols burocràtica sinó també tècnica i efectiva no tan sols a les demandes de clients i/o administracions en variants i nous subministraments sinó també a les necessitats de la operació de la xarxa per creixements vegetatius o remodelacions i en especial a la connexió de generació renovable i sistemes de emmagatzemament.
I cal fer.ho amb responsabilidad, demanar-li a una línia de MT de 100km de longitud, amb més d’un centenar de centres de distribució MT/bt entre 50kW i 640kW que transcorre entre un gran nombre de poblacions, cooperatives vinícoles o instal·lacions esportives, que pel camí vagui incorporant parcs fotovoltaics de 1, 2 o 5 MW, la seva gosaria només es comparable a la cara d’ensurt que li queda al operador que ha d’operar aquesta xarxa en el dia a dia. I toda aquesta fotovoltaica ens caldrà !!
Amb el volum d’energia renovable que volem integrar d’aquí a finals de segle pot ser hem de considerar la possibilitat de que estem estirant l’ús de les xarxes de distribució tradicionals més enllà de les seves capacitats i valorar si ens cal nova infraestructura que no comprometi el funcionament d’una xarxa pensada per altres finalitats.
Fins i tot es pot ser agosarat i plantejar la funció de recaptació de la producció d’energia per mitjans renovables i la seva conducció a nusos elèctrics a on pugui ser integrada com una activitat nova (de pasturatge) a on tota la infraestructura nova que calgui desenvolupar pugui ser de nova titularitat publica o fins i tot de nova concessió o recuperar algunes de les existents.
Cal buscar els marges de la legislació actual i veure els aspectes a ampliar en l’actual entorn polític i visualitzar l’objectiu de país.
Crec que aquest que és clarament un àmbit en el que la intervenció publica pot ser important caldria aprofundir-hi, relacionant-lo directament amb el nou model en el que la Generació i el Consum estan distribuïts, en front del model anterior, en el que la generació estava centralitzada i el consum distribuït i desfent-se de les constriccions a les que ens té sotmesos l’actual xarxa de distribució en bt i MT.
Amb aquesta òptica, cal valorar, estudiar i donat el cas desenvolupar des del sector públic quines oportunitats ofereixen la utilització de traçats ja existents per altres serveis, autopistes, canals o vies ferroviàries per el desplegament d’un nou servei de recol·lecció d’energia de fonts renovables així com les afectacions que sobre l’actual normativa cal considerar i en el seu cas modificar.
Aquest plantejament que sembla disruptiu ja es actualment vigent en la recaptació de generació en entorns marins a on la xarxa fins i tot pot tenir nivells de tensió o de freqüència no habituals en les actuals xarxes de transport o distribució i permetria adequar les potencies i les extensions que permetessin una solució amb xarxes soterrades fins als punt d’injecció.
També en línies i subestacions en terra ferma tenim instal·lacions de propietat particular (línies directes) que no pertanyen a les empreses de transport o distribució habituals conegudes com “xarxa de client”. Que aquestes xarxes privades de recol·lecció puguin tenir una funció pública de servei es tan sols una evolució natural de la situació actual.
8. sobre “LA GOVERNANÇA”
Aquest es un aspecte a on el sector públic hi ha d’incidir amb més impacte, cal definir clarament l’activitat, els costos i especialment el retorn. Un punt clau per el finançament d'aquest a activitat pot ser no tan sols la fiscalització de les empreses elèctriques sinó en tots els àmbits de disciplina de mercat com explico després com pot ser la recuperació de pèrdues no tècniques del sistema.
La resposta simple es recorre a la necessitat d’agilitzar tots els processos administratius per donar sortida a les peticions, les legalitzacions per sol·licitar compensació d’excedents, (a Catalunya és a on es tarda més entre 3 i 6 mesos quan Murcia o Andalusia son 6-15 dies), les peticions de les subvencions a on hi ha ajuntaments que porten fins a 3 anys de retard, els retards en la desgravació del IBI més els desajustos en la declaració de la renta per "IRPF indegut" en considerar ingrés per treball per citar-ne alguns.
Si en parlar de planificació i desenvolupament he citat el “territori” com un camp d’acció de la activitat del sector elèctric com un element que requereix una forta presencia del sector públic, està clar que el seguiment i la governança ha de tenir una presencia pública clarament definida i que el poc eficient funcionament tan en la utilització dels fons públics que se’n deriven o manca de disciplina de mercat acaba tenint un impacte econòmic en el conjunt de la societat.
Aquesta es un altre activitat publica que cal desenvolupar i crear no tan sols les organitzacions pertinents sinó els òrgans de país adequats perquè tots els actors del sistema puguin i hagin de donar explicacions. Al mes d’agost del 2022 una llei feia donació d’un fons d’ajuda a la implantació de renovables a les empreses elèctriques fins que a hores d’ara s’hagi plantejat una resposta clara a la població sobre l’ús d’aquets fons.
La creació d’aquets òrgans de país es una oportunitat per implicar també organitzacions professionals i empresarials a través dels seus grups interns i les seves comissions d’energia que molts d’ells ja disposen.
El fet que les pèrdues no tècniques tinguin escàs impacte en el funcionament econòmic intern del sistema no vol dir que a nivell de dèficit públic e impacte negatiu sobre el conjunt del país sigui negligible i no requereixi una forta atenció, tot i que sigui un paper prou galdós.
Aquesta activitat ha de comportar la instal·lació de sistemes de metratge més enllà dels actuals comptadors i arribar a sortides de quadres de baixa tensió per tal de poder fer balanços d’energia i seguiment de mercat.
Aquesta activitat actualment no ha interessat a ningú perquè les suposades pèrdues ja estan integrades en el conjunt del sistema amb la conseqüent augment de cost/país.
Si volem fer un país més competitiu ens cal valorar a on es produeixen totes les externalitats negatives. Això correspon a la funció publica, la privada ja es veu que ja li va bé com està.
En aquesta activitat també cal buscar els marges de la legislació actual i veure els aspectes a ampliar en l’actual entorn polític i visualitzar l’objectiu de país.
9. ACCIONS
Amb tot el dit fins ara no hem avançat gents cap al objectiu genèric de la pregunta concreta i tan sols hem valorat la finalitat de AMEP a on no es contempla la qüestió. Això denota un desenfocament inicial.
La inquietud que presenta la pregunta està prou avalada i no cal perdre temps en explicar la necessitat d’avançar en la introducció d’energies de fons renovables, cal però deixar clar que totes les actuacions son necessàries i una no exclou l’altre.
Cal deixar clar aquest aspecte perquè molts cops la paràlisi en alguna acció s’avala en el que fan o deixen de fer els altres àmbits.
Ens cal fomentar l’autoconsum i la generació en ubicacions privades per a fins propis o aliens, les comunitats energètiques i tot el que puguem desllastrar el sistema per fer més fàcil la transició però es necessàriament compatible amb actuacions a nivell municipal i de país.
Les accions cal considerar-les en diferents àmbits:
- Domèstic e industrial
- Municipal
- País
DOMESTIC I INDUSTRIAL , instal·lacions d’autoconsum i consum compartit amb un retorn de reducció de la factura elèctrica i un efecte país de facilitar la transició.
MUNICIPAL, Compromís i acció municipal per assolir una quota de generació km0 en cada un dels municipis de Catalunya. Foment i suport als ciutadans i industrials per assolir quotes d’autoconsum, promoció d’oficines tècniques i administratives per agilitzar projectes locals i suport a promotors externs.
Hi ha una tasca imprescindible d’implicar a tota la comunitat en els projectes així com revertir els beneficis de la implantació en el propi municipi.
Les energies renovables, per la seva distribució en el territori donen una oportunitat d’activitat municipal per un reequilibri poblacional i evitar i revertir les migracions de població cap a les grans ciutats, evitar la Catalunya buida i reportant activitat econòmica a aquets municipis.
PAÍS Tot i que ja existeixen institucions que poden aprofundir en noves tasques en el sector com l’ICAEN o IREC cal dimensionar-les adequadament si volem que juguin un paper més executiu com a eina de país i treure profit d’altres institucions tècniques o acadèmiques com les existents a la CITCEA-UPC.
Disposem d’indústria nacional o fortament compromesa amb el país capaç d’aportar tecnologia i coneixement que també ha de ser posada en context davant el repte que tenim com CIRCUTOR el departament de Smart Grid de Schneider Electric entre d’altres.
Un Comitè català de seguiment del sector elèctric en quan a operació i desenvolupament de la explotació amb implicació d’altres institucions professionals o empresarials i sobretot coordinació amb la activitat municipalpot ser un element capaç d’integrar funcions de seguiment i coordinació.
Mantenir una actitud de vigilància activa en totes les tecnologies: vehicle elèctric, aïllament d’habitatges i bomba de calor, evolució tecnològica de totes les renovables i tecnologies de emmagatzemament (bateries, hidràulica ...), integració de fonts com biomassa, biogàs.
Cal buscar sinergies amb altres sectors buscant alternatives d’economia circular en simbiosis amb el subministrament d’aigua o regadius, o la conservació i producció alimentaria com les necessitats industrials de fred o calor o la fermentació de precisió que a l’hora permetin una gestió efectiva de la demanda amb la finalitat d’ajustar potencia instantània.
10. RESUM
En el marc actual del model empresarial després del any 1985, no veig oportú des del sector públic entrar en competència amb el sector privat en tots els àmbits tradicionals o consolidats del negoci elèctric per repetir el mateix model i ser un més.
Les experiències de creació de NOVES empreses de comercialització d’energia no tan sols no han tingut el resultat esperat sinó que han significat un greu risc financer en l’actual marc normatiu de mercat.
Això no vol dir que com hem fet palès en el apartat d’accions des del sector públic no sigui necessari ser proactiu en noves activitats o noves propostes ans al contrari.
El sector públic té un especial rol d’obrir les portes a una visió i activitat nova que pugui agilitzar el desenvolupament de la generació renovable en el sistema. La gestió del territori, la planificació i el desenvolupament de la xarxa corresponen al àmbit públic i per tan hi ha marge per poder exercir aquestes competències.
També ha de tenir un roll molt més provocador e incentivador en tots aquells entorns tecnològics o universitaris per tal de que estudiïn i aportin nous plantejaments per tal de promocionar la adaptació al nou model de generació distribuïda.
El desenvolupament de noves infraestructures per assolir els nivells de participació de renovables donen peu a que tinguin una utilització especifica de recol·lecció d’energia i puguin ser de titularitat pública.
Cal que visualitzem el futur amb més capacitat normativa i avançar en el marc actual tan com sigui possible. La disposició addicional 23ª, sobre bancs de proves regulatoris no ha estat aprofitat adequadament, especialment en el desenvolupament de micro-xarxes i xarxes semi-aïllades.
Sens dubte, els plantejaments disruptius com els que hem esbossat requereixen un esforç econòmic i unes projeccions temporals que van més enllà del que el sector privat pot estar disposat a afrontar lliurament amb criteris empresarials per això no tan sols hi ha espai per l’acció pública sinó que és imprescindible un compromís del sector públic amb fons públics i empreses publiques, però evidentment no fer una activitat continuista sinó per una acció disruptiva només comparable al desplegament del ferrocarril o l’inici de la revolució industrial.
En resum, las activitats que es poden desenvolupar a la xarxa tan a nivell de ...
- Baixa tensió com l’autoconsum o el consum compartit de centenars de kW.
- La mitjana tensió, micro-xarxes amb comportament homologable a un centre de transformació convencional o consum compartit en polígons industrials de menys de 10 MW.
- Incorporación a les barres en subestacions AT/MT de noves xarxes de recaptació d’energia renovable emmagatzemament de km0 o recàrrega de vehicles del ordre de desenes de MW.
- La xarxa mallada de transport amb centenars de MW a on ha d’incloure el emmagatzemament hidràulic amb centrals reversibles.
... son actuacions que son abordables i representen parcel·les d’activitat independent que cal fer-hi front sense interferències de l’una amb l’altre i son plenament compatibles.
Barrejar aquetes actuacions només porta al desordre i del desordre a la paràlisis tan sols hi ha un pas.
Per fer-hi front cal tenir una visió de la reglamentació actual doncs en algun cas com l’activitat de recaptació d'energía distribuïda pot requerir una revisió a fons i fins i tot plantejar el naixement d’una activitat nova en el sector elèctric actualment no contemplada en la llei del sector.
Per assolir aquets canvis ens cal una sobirania mes difícilment assolible en l’actual marc polític, tot i així si es disposa d’un objectiu clar, pot permetre avançar ja sigui dins l’actual marc normatiu o establint mecanismes per dur a terme proves pilot.
En tots aquets àmbits hi ha espai per la participació activa del sector públic sense entrar en competència i repetir encerts i errades i la existència de nova tecnologia com les comunicacions o l’electrònica de potencia poden obrir les portes a una nova infraestructura que permeti el desenvolupament d’una nova xarxa intel·ligent de proximitat al voltant dels grans nusos.
Per acabar cal recordar el camí recorregut i tenir present per què vàrem creure que el mercat i el sector privat i la competència de mercat aportarien millores en quan a eficiència, qualitat de servei i seguretat per trencar en amb un model que creiem burocratitzat e immobilista, procliu a caure en mans de grups polítics que el colonitzarien. En aquell moment no coneixíem les portes giratòries.
Ara potser valorem millor el alt nivell de professionalitat que en aquest sector, com en d’altres, també es donava. L’experiència del passat ens ha de servir per avançar integrant les millores sense reincidir amb els defectes.
.jpeg)